El BCE "encara pot retallar més els tipus" pel perill de recessió, avisa Lane

El Banc Central Europeu encara veu recorregut en la seva política ultraflexible. La bateria d'estímuls anunciada el mes de setembre, i que va provocar profundes divisions en el si de l'entitat, no té per què ser l'última parada. Així ho ha assenyalat l'economista en cap del Banc Central Europeu (BCE), Philip Lane, que ha defensat que el paquet d'estímuls "tampoc era tan gran".

"Veiem prou marge per a noves retallades de taxes d'interès, en el cas que siguin necessaris", ha assegurat Lane en una entrevista amb el diari alemany Handelsblatt. "Hi ha alguns països com Dinamarca o Suïssa que han reduït encara més les taxes d'interès".

El BCE va retallar la seva taxa sobre els dipòsits bancaris al -0,5% el 12 de setembre com a part d'una sèrie de mesures que van incloure la represa de les compres de bons. Al voltant d'un terç dels 25 membres del Consell de Govern es va oposar a aquest últim element i va provocar la dissidència pública dels presidents de bancs centrals de països com Alemanya, Àustria i els Països Baixos. La membre de la Junta Executiva Sabine Lautenschlaeger, també alemanya, ha renunciat al seu càrrec aquesta setmana.

Els comentaris de Lane obren la porta a més accions d'aquest tipus, en el cas que la zona euro, que afronta riscos com un Brexit sense acord i una escalada del proteccionisme comercial global, caigui en recessió. Lane, però, creu que tal recessió encara no està a la vista i que el risc de deflació és baix. No obstant això, "hi ha un consens sobre la necessitat d'actuar en aquesta situació; I això és crucial. Hi va haver opinions diferents només sobre l'abast i la naturalesa de les mesures".

Lane també creu que és hora que el BCE revisi la seva política monetària, com ho està fent la Reserva Federal dels EUA (Fed), després d'anys durant els quals cada tots els estímuls injectats no han aconseguit tornar la inflació de manera sostenible a la meta del 2%.

"El món està canviant", ha declarat. "Hauríem d'analitzar la forma en què altres bancs centrals es comporten en termes del seu objectiu d'inflació".