El Banc d'Espanya proposa un fons de recuperació europeu d'1,5 bilions
També que compri títols de deute
Suggereix finançar-ho amb recursos addicionals dels Estats membre i amb noves figures tributàries a escala comunitària
El Banc d'Espanya ha proposat la creació d'un fons de recuperació europeu d'entre 1 i 1,5 bilions d'euros i amb disponibilitat per comprar títols de deute públic, capaç de mantenir unes condicions de finançament adequades per als Estats membre i impulsar el finançament dels projectes necessaris perquè puguin fer front a les seves necessitats estratègiques en el marc de la crisi del coronavirus.
Noticia relacionada
L'entitat supervisora espanyola considera, al seu document 'Reflexions sobre el disseny d'un fons de recuperació europeu', que la Unió Europea (UE) requereix una acció "ràpida, duradora i suficient" davant la crisi sanitària i econòmica provocada per la Covid-19.
El banc central defensa que les respostes donades pel Banc Central Europeu (BCE) i el Consell de la UE han estat efectives per mitigar la incidència de la crisi a curt termini i reduir els riscos de propagació, però creu que la dimensió de la crisi "ha posat en evidència la falta d'instruments clau de política econòmica comunes".
En aquest context, recorda que s'han succeït diverses propostes, entre les quals destaca la iniciativa acordada recentment pels governs d'Alemanya i França de crear un fons dotat de 500.000 milions d'euros, dins del pressupost europeu, que financi inversions concordes amb les prioritats europees.
No obstant això, el Banc d'Espanya va més enllà i, en línia amb la proposta realitzada pel Govern, creu que el volum de recursos que caldria mobilitzar per a les actuals necessitats suposaria dotar a aquest instrument d'una capacitat inicial teòrica d'entre 1 i 1,5 bilions d'euros.
NOUS IMPOSTOS COMUNITARIS
A més, l'entitat supervisora considera que aquest fons podria donar lloc a una estructura permanent i recolzada pel pressupost de la Unió Europea, degudament reforçada mitjançant recursos addicionals dels Estats i per ingressos procedents de l'eventual implantació de noves figures tributàries a escala comunitària.
Respecte a aquest últim punt, ja s'han produït propostes a diferents fòrums, com les taxes mediambientals, la 'taxa sobre els plàstics', la 'taxa digital' o l'aplicació d'un percentatge a una eventual base impositiva comuna de l'impost de societats.
No obstant això, el Banc d'Espanya cita una sèrie de condicionants, ja que aquest instrument ha de ser eficient, regit pel principi d'ús adequat i proporcional dels recursos públics; solidari, fent especialment accessibles els recursos a aquells que més ho necessitin; equilibrat, eliminant riscos de transferències permanents induïts per comportaments oportunistes dels membres; i amb una condicionalitat en l'ús dels seus recursos lligada als propis objectius de l'estratègia de recuperació, amb especial èmfasi a potenciar les palanques de creixement.
IMPEDIR UN AUGMENT DESMESURAT DE LA CÀRREGA FINANCERA
Arran de la crisi sanitària, el dèficit previst actualment per a la UE en conjunt és d'un 8,5% del PIB al 2020, mentre que el dèficit al 2021 encara se situaria en un 3,6%. Per la seva banda, les previsions de primavera de 2020 de la Comissió Europea projecten una caiguda del PIB al 2020 del 7,7% i un augment significatiu de l'atur.
De manera paral·lela, a curt termini, juntament amb l'augment de la despesa sanitària, el Banc d'Espanya espera que en els pròxims mesos es produirà una escalada molt important de les necessitats de finançament públiques per l'augment de la despesa associada als diversos programes posats en marxa a tota la UE per contenir l'enfonsament de les rendes de col·lectius molt amplis de la població i facilitar la liquiditat i finançament d'empreses i treballadors autònoms.
Per tot això, el propòsit principal de la capacitat de compra de títols de deute públic dels estats per part d'aquest fons és impedir un augment desmesurat de la càrrega financera immediata dels països subjectes a un major estrès fiscal, i permetre que aquests escometin sense disrupcions el finançament de la recuperació i reconstrucció de les seves economies.
La institució governada per Pablo Hernández de Cos defensa que aquest instrument garantiria l'accés a finançament a llarg termini, que a vegades pot veure's constret, com va succeir entre 2010 i 2012, a un cost més reduït que el que suportaria en absència del fons.
Per al Banc d'Espanya, "urgeix" disposar de mitjans comuns de la Unió Europea per "facilitar" la finalització de la reconstrucció de les economies de tots els Estats membre. L'objectiu d'això és "evitar" episodis de desestabilització "com els que es van viure durant la crisi de deute sobirà" que van sofrir molts països de l'euro durant la primera meitat de la dècada passada.
A més, quan s'hagin relaxat les mesures de confinament i es normalitzi el comportament dels agents, espera que la potència d'aquests canals sigui màxima. En primer lloc, per la quantitat de recursos ociosos que hi haurà a les economies europees. En segon lloc, per la complementarietat amb la inversió privada, i, finalment, per l'existència de sinergies positives entre les diferents polítiques de la Unió.