El Banc Central del Brasil manté els tipus sense canvis després de la caiguda del real brasiler

La galopant crisi dels mercats emergents, que fins ara s'havia acarnissat Argentina i Turquia i mantenia a la resta en màxima alerta, s'ha filtrat al Brasil, on el real es canvia de mans al seu pitjor nivell des de l'abril de 2016, als 3,6947 reals per dòlar. El Banc Central del país ha decidit no emprendre una rebaixa dels tipus d'interès per considerar que el moviment que el mercat havia descomptat és "massa arriscat al context actual", segons experts de Pantheon Macroeconomics.

Així, la pressió canviària ha pesat en la decisió del comitè de política monetària del banc, conegut com Copom, que ha mantingut el preu del diner al 6,50%, mentre el consens de mercat esperava àmpliament una reducció de la taxa d'interès referencial, Selic, en 25 punts bàsics, fins al 6,25%.

La intervenció al mercat del supervisor monetari presidit per Ilan Goldfajn s'ha vist forçada perquè "les perspectives d'inflació s'han deteriorat dràsticament en pocs dies", expliquen els analistes de la companyia d'anàlisi econòmica britànica. A més, el real ha caigut aproximadament un 10% des de l'última reunió del Copom, cosa que provoca incomoditat entre les autoritats monetàries pel possible efecte traspàs a la inflació. "La debilitat del real durant les últimes setmanes ha empitjorat el balanç de riscos per a la inflació del Brasil, de manera que el Copom volia subjectar la moneda, alleujant les pressions a l'extrem llarg de la corba de rendiment", afegeixen.

Per tant, segons el comunicat de premsa, els legisladors creuen que "la perspectiva global s'ha tornat més desafiant i volàtil" i que la gana pels actius dels mercats emergents ha disminuït. Per tant, el banc central ha decidit adoptar un nou enfocament d'"esperar a veure què passa". És probable que aquest sigui el final del llarg cicle expansiu, durant el qual el banc central ha reduït els tipus en 775 punts bàsics des de finals de 2016. "Això va ressuscitar una economia molt afectada per la pitjor recessió en dècades, però la recuperació està lluny de ser robusta i sostenible", afegeixen des de Pantheon Macroeconomic.

CONTAGI A GRAN ESCALA

El cas del Brasil no és aïllat. El ressuscitat tàndem entre un dòlar fort i un alt rendiment del deute sobirà dels EUA ha llastrat els mercats emergents i moltes de les seves divises estan patint la pitjor setmana des que Donald Trump va guanyar les eleccions al novembre de 2016. A més del real, les rupies indonèsia i índia s'han desplomat aquesta setmana. Moviments, tots ells, que segueixen els mínims històrics del peso argentí i la lira turca, que han retallat les seves pèrdues, però segueixen afeblides.

Els analistes ja no s'amaguen a l'hora de parlar de crisi a gran escala en unes economies que veuen com els inversors internacionals abandonen les seves posicions. La culpa, els màxims de set anys de la renda fixa dels EUA que retorna la gana per les inversions de major risc, al mateix temps que provoca una fugida de les apostes de baixa qualitat en països amb males perspectives econòmiques i de política monetària.

Moltes veus, però, insisteixen que el desastre és transitòria i eventualment desapareixerà, igual que va passar durant el 'taper tantrum' -l’època de retirada d'estímuls de la Reserva Federal- o després de les eleccions dels EUA. Però en el cas de països on hi ha altres riscos, com a Turquia i el Brasil, que s'enfronten a eleccions aquest any, el pessimisme persistirà.