El 18% de les llars espanyoles estan en règim de lloguer

La propietat d'un habitatge és una tradició molt arrelada a Espanya. No obstant això, el lloguer guanya, a poc a poc, terreny. El 2017, el 18% de les llars espanyoles estava en règim de lloguer, un 0,7% més que el 2016 quan es va situar al 17,3%. Encara està lluny d'arribar a l'habitatge en propietat, ja que el 76,7% de les llars ocupava habitatges en propietat, tant amb pagament pendents com sense ells.

El 48,8% de les llars en propietat ja estan pagades, un percentatge una mica més gran que el de l'any anterior, quan es va situar al 48,7%, segons l'Enquesta Contínua de Llars de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). El règim de tinença dels habitatges varia segons la nacionalitat. Així, el 59,7% de les llars amb algun membre estranger vivien en règim de lloguer, enfront del 12,7% de les llars amb tots els seus membres de nacionalitat espanyola.

Per la seva banda, el percentatge de llars amb algun membre estranger amb habitatge en propietat amb pagaments pendents es va disminuir al 18,8%, des del 19,2% de 2016. A les llars amb tots els membres de nacionalitat espanyola, el percentatge d'habitatges en propietat amb pagaments pendents va disminuir al 29,2% des del 30,1% de l'any 2016.

NOMBRE DE LLARS I MIDA MITJANA PER COMUNITATS AUTÒNOMES

El nombre de llars va créixer un 0,4% a nivell nacional el 2017. Els majors augments es van donar en les ciutats autònomes de Melilla i Ceuta (1,9% ambdues) i a les comunitats autònomes de Catalunya (1,1%) i Comunitat de Madrid (0,9%). Per contra, els majors descensos es van produir a Castella i Lleó (-0,4%) i a Extremadura i Principat d'Astúries (-0,3% ambdues).

Quant a la grandària mitjana de la llar, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla van presentar les més elevades, amb més de tres persones en ambdós casos. A continuació es van situar Regió de Múrcia (2,72 persones) i Andalusia (2,61). A l'extrem oposat van figurar Principat d'Astúries (2,24 persones per llar), Castella i Lleó (2,33) i País Basc (2,38).

Les ciutats autònomes de Melilla (19,9%) i Ceuta (19,0%) i Regió de Múrcia (9,0%) van presentar els majors percentatges de llars de cinc o més membres. Per contra, Principat d'Astúries (3,0%), Castella i Lleó (3,7%) i País Basc (3,9%) en van tenir els menors. Principat d'Astúries va ser la comunitat amb major percentatge de llars unipersonals (29,9% del total de llars). Per darrere es van situar Castella i Lleó (29,0%) i La Rioja (28,4%). Per la seva banda, els menors percentatges de llars unipersonals es van donar a les ciutats autònomes de Melilla (18,0%) i Ceuta (18,3%) i a Regió de Múrcia (20,7%).

CONTINUEN CREIXENT LES LLARS UNIPERSONALS

A Espanya hi havia 4.687.400 persones vivint soles a l'any 2017. D'aquesta xifra, 960.900 (41,8%) tenien 65 o més anys. I, d'elles, 1.410.000 (71,9%) eren dones. Pel que fa a les llars unipersonals de menors de 65 anys, el 59,9% estaven formades per homes i el 40,1% per dones (1.633.800, enfront de les 1.092.700).

En comparació amb els valors mitjans de 2016, el nombre de persones que viuen soles es va incrementar un 1,1% el 2017 (49.100 més). Per grup d'edat, les llars unipersonals de persones de 65 i més anys van augmentar un 1,4%, mentre que els formats per menors de 65 anys van créixer un 0,8%. Per sexe, les llars unipersonals de dones es van incrementar un 1,0% i els d'homes un 1,1%.

Respecte a l'estat civil, en el cas dels homes les llars unipersonals més freqüents estaven formats per solters (58,3% del total). En el de les dones, la majoria de llars unipersonals estaven formats per vídues (47,5% del total). D'altra banda, el 21,3% dels homes que viu sol està separat o divorciat, en el cas de les dones el percentatge és del 14,1%.

Per edat, el 41,3% de les dones majors de 85 anys vivien soles, davant del 21,9% dels homes. La propensió a viure sol difereix per sexe i edat. Així, en les edats fins als 64 anys va ser més elevada en els homes i en les edats més grans de 65 anys més gran en les dones. A edats primerenques (menys de 25 anys) la propensió a viure sol va ser de l'1,1% en els homes i de l’1,6% en les dones.

LES LLARS MONOPARENTALS DISMINUEIXEN

Les llars monoparentals, és a dir, els que estan formats per un sol dels progenitors amb fills, estaven majoritàriament integrats el 2017 per mare amb fills. En concret hi havia 1.529.900 (el 83,0% del total), enfront de 312.600 de pare amb fills. En dues de cada tres llars monoparentals (68,8%) el progenitor convivia amb un sol fill.

El nombre de llars monoparentals es va reduir un 6,2% respecte al 2016. El de mare amb fills va disminuir un 3,9% i el de pares amb fills, un 16,4%. En un 40% de les llars de mares amb fills aquesta era vídua, en 39,3% separada o divorciada, en un 14,2% soltera i al 6,5%, casada.

Per edat, el 76,8% de les llars de mare soltera amb fills estava formada per dones de 35 o més anys. En una tercera part de les llars monoparentals (el 34,0%) el progenitor tenia 65 o més anys. Al 4,7% tenia menys de 35 anys. Al 13,2% de les llars de pare amb fills els progenitors eren menors de 45 anys, mentre que en els de mares amb fills aquest percentatge va ser del 24,4%.

MENYS INDEPENDITZATS

Més d'un terç de les 5.382.500 persones entre 25 i 34 anys encara no s'havia independitzat el 2017. El 52,7% dels joves entre 25 i 29 anys vivien amb els seus pares o amb un d'ells. Pel que fa a les persones de 30 a 34 anys aquest percentatge es reduïa fins al 24,1%. La forma més freqüent de convivència per a edats entre 30 i 34 anys era la parella (el 33,3% del total vivia amb fills i el 20,8%, sense ells).