Draghi demana claredat sobre el Brexit per reduir la incertesa

"És difícil predir les implicacions econòmiques precises de la sortida de Regne Unit de la Unió Europea. Dependran notablement del temps, el progrés i el resultat final de les negociacions en curs. Per això, és important tenir claredat sobre el procés de negociació tan aviat com sigui possible per reduir la incertesa".

Són les paraules de Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), en relació amb el Brexit, la sortida de Regne Unit de la Unió Europea, durant un discurs pronunciat en el Comitè d'Assumptes Econòmics i Monetaris del Parlament Europeu.

Per Draghi, "la incertesa geopolítica" és la major font actual de desequilibris per als mercats, encara que ha assenyalat que "els mercats han tingut una major capacitat de resistència" davant els esdeveniments imprevists dels últims mesos, com el propi Brexit o la victòria de Donald Trump en les eleccions dels EUA.

El BCE no ha previst gens especial sobre els bancs italians, perquè tampoc encaixaria en el seu mandat una possible intervenció

"Tots aquests canvis són molt profunds, per la qual cosa és molt difícil ponderar el seu impacte final. Però és necessari seguir per la senda de la recuperació, per consolidar les millores en la creació d'ocupació", ha comentat Draghi a preguntes dels membres de la Comissió. "També és fonamental conservar l'estabilitat financera i avançar al Mercat Únic", ha afegit.

A preguntes directes sobre el resultat del referèndum a Itàlia, Draghi ha evitat pronunciar-se sobre el possible impacte als mercats i als bancs italians d'una possible derrota de les propostes del primer ministre, Matteo Renzi, a que el seu triundo ha lligat el seu futur polític el dirigent.

"El BCE no ha previst gens especial sobre els bancs italians, perquè tampoc encaixaria en el seu mandat una possible intervenció. Tenim regles europees i directives i la millor contribució que pot aportar el BCE al procés és fer el treball de supervisió bancària i reglamentació", ha comentat.

Draghi tampoc ha volgut referir-se concretament a preguntes directes sobre la possibilitat que els partits ultradretans guanyin les eleccions a Àustria i convoquin un referèndum sobre la permanència del país en la Unió Europea.

Qüestionat sobre la possible extensió del programa QE més enllà de març de 2017, ha comentat que "avaluarem les diferents opcions perquè el BCE pugui garantir el grau necessari d'acomodació monetària perquè la inflació se situï en nivells propers o per sota del 2%. Encara que caldrà esperar fins a desembre". La reunió sobre política monetària del BCE se celebrarà dijous que ve, 8 de desembre.

En relació als riscos de l'actual política monetària del BCE, Draghi ha assenyalat que "el major risc és que la recuperació econòmica s'estanqui. La feblesa de les nostres perspectives de creixement és el major risc ara com ara".

MÉS ESTÍMULS FISCALS

Dilluns passat, en la seva intervenció davant el Parlament Europeu, Draghi va assenyalar que “necessitem una acció més decisiva per elevar la taxa potencial de creixement de l'economia”. Draghi va afegir que “la implementació de reformes estructurals necessita ser accelerada”. En aquest sentit, ha comentat que “en particular, són necessàries mesures per augmentar la productivitat i millorar l'entorn empresarial”. Tot això malgrat que la zona euro ha mostrat un "creixement resistent" als esdeveniments adversos i les incerteses que emanen de l'escenari global.

En segon lloc, el banquer central italià ha demanat més estímuls fiscals a la zona euro. “Les polítiques fiscals haurien de recolzar també la recuperació econòmica, mentre romanguin d'acord a les lleis fiscals de la Unió Europea. Per exemple, una composició més amigable per al creixement de les polítiques fiscals podria augmentar el creixement”.