Draghi demana a la banca reduir més els seus nivells de morositat per impulsar el crèdit
Aquests actius problemàtics (NPL, en anglès) s'han reduït des del 7,5% de 2015 al 5,5% d'aquest any
- El president del BCE demana que segueixi baixant i recorda que els bancs menys sanejats presten menys
- "Necessitem un esforç conjunt dels bancs, supervisors reguladors i autoritats nacionals", assenyala a Frankfurt
- En castellano: Draghi pide a la banca reducir más sus niveles de morosidad para impulsar el crédito
Com més crèdits tenen en cartera, menys presten els bancs. I, per tant, menys donen suport a la recuperació econòmica. Aquesta ha estat una de les premisses del discurs pronunciat per Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), aquest dimarts a Frankfurt, on té la seu l'autoritat monetària de l'Eurozona.
Durant el Fòrum del BCE sobre supervisió bancària, el banquer italià destaca com un fet positiu que els crèdits dubtosos que tenen els bancs europeus al balanç (NPL, per les sigles en anglès) hagin disminuït des del 7,5% de 2015 fins al 5,5% actual. Però "el problema encara no està resolt", adverteix Draghi.
Draghi demana que hi hagi "un esforç conjunt dels bancs, supervisors, reguladors i autoritats nacionals per abordar aquest problema de manera ordenada"
"Molts bancs encara no tenen la capacitat d'absorbir grans pèrdues, ja que la seva proporció de préstecs incobrables respecte al capital i les provisions segueixen sent altes", afegeix. D'aquesta manera, demana que hi hagi "un esforç conjunt dels bancs, supervisors, reguladors i autoritats nacionals per abordar aquest problema de manera ordenada", sosté. En primer lloc, apunta que s'ha de crear "un entorn en el qual els NPL es puguin gestionar de manera eficaç i eliminar de manera eficient".
El president del BCE recorda que "tots coneixem el mal que els nivells persistentment alts de NPL poden fer per a la salut dels bancs i el creixement del crèdit". És a dir, el banquer italià argüeix que els bancs amb "alts saldos de morositat" han prestat consistentment menys que els bancs amb una millor qualitat creditícia, de manera que "brinden menys suport a les empreses i les llars", sentencia. A més, creu que és necessària la supervisió en bancs que pateixen per nivells baixos de rendibilitat en estar els tipus en negatiu.
Així i tot, Draghi aplaudeix els "esforços" realitzats a l'Eurozona en matèria de supervisió durant els últims anys, cosa que ha donat lloc a un "sector bancari més sòlid". "Ara portem tres anys de supervisió bancària europea i la trajectòria és encoratjadora", argumenta Mario Draghi, que considera que la supervisió bancària i la política monetària han demostrat "complementar-se bé".