De Mnuchin a Yellen: Els EUA torna a abraçar el mantra d'un "dòlar fort"

La presa de possessió del president dels EUA, Joe Biden, el 20 de gener, significarà el relleu de l'actual administració republicana, incloent-hi tots els secretaris, i un enorme gir de timó en matèria econòmica i monetària. A la vigília de la cerimònia inaugural del demòcrata, se seguirà amb especial atenció la compareixença davant del Senat de Janet Yellen, en la tradicional audiència de confirmació als comandaments de la Secretaria del Tresor. Tota l'atenció està en les seves paraules després que hagi transcendit que tornarà a abraçar la política d'"un dòlar fort" que el seu predecessor en el càrrec, Stephen Mnuchin, havia abandonat.

El mercat, especialment el dòlar, ha celebrat la informació de The Wall Street Journal per la qual l'expresidenta de la Reserva Federal, afirmarà el seu compromís amb el valor del dòlar determinat pel mercat. O el que és el mateix, tornarà a primer pla la idea per la qual el govern dels EUA no intervé en la divisa per abaratir-la en nom de buscar major avantatge competitiu. Aquesta declaració pot semblar un "mer procediment", segons indiquen els experts, però compleix la funció transcendental de posar terra pel mig amb la tasca del seu antecessor i del ja gairebé expresident, Donald Trump.

En primer lloc, "reafirmarà l'opinió del mercat que l'administració Biden no entrarà en una guerra de divises com ho va fer l'administració Trump", assenyalen els experts de Rabobank, "malgrat que el dòlar es disparés enfront de la majoria de les divises dels països emergents", puntualitzen. Al mateix temps es diu que Yellen deixarà clar que altres països no han de buscar una moneda més feble per obtenir un avantatge competitiu i que els EUA no emprendrà accions per depreciar la seva moneda.", expliquen els experts de Rabobank. "No obstant això, això no vol dir que el dòlar no pugui baixar", afegeixen.

Els Estats Units torna així al camí adoptat el 1995, durant l'administració Clinton, d'apuntalar el domini de la moneda que funciona com a reserva mundial i que va posar fi a les crides habituals perquè altres països impulsessin les seves divises a l'alça. Ningú s'havia atrevit a sortir d'aquesta línia fins que Trump, el 2017, va començar a rebaixar verbalment el preu de la moneda amb les seves constants declaracions sobre els problemes de la fortalesa del 'bitllet verd'.

Mnuchin no va trigar a unir-se al magnat novaiorquès i els dos van emetre declaracions que fugien clarament del mantra "un dòlar fort", perquè subratllaven que una moneda més feble ajudaria a les exportacions nord-americanes. El secretari del Tresor sortint també va assenyalar en el seu moment que un "dòlar excessivament fort" podria tenir efectes negatius a curt termini en l'economia nord-americana.

I si bé, no es va intervenir directament mai en la moneda, aquesta ingerència, sumada a la intromissió en el treball de la Reserva Federal (Fed), la independència de la qual es va posar en dubte en diverses ocasions, van complir els seus objectius el 2018, quan el dòlar va patir una onada de debilitat que va acabar l'abril d'aquell any. El dòlar va tornar a les alces de manera que es va arribar fins i tot a contemplar seriosament la consideració de Trump d'afeblir per la força el dòlar a mitjans de 2019.

La nova corrent baixista en el dòlar que els experts creuen que serà la tendència aquest 2021 és resultat directe de la pandèmia i de les accions empreses per contrarestar els efectes de virus en l'economia. La divisa nord-americana ha anat acumulant posicions baixistes des de març de l'any passat, així que les paraules de Yellen arriben en un moment en què "el dòlar fa mesos que està apallissat pels mercats i la moneda està feble de totes maneres", subratllen des de Rabobank.

Els mercats estaran ansiosos per prendre posicions sobre el rumb de l'actual administració, però definitivament es necessita un dòlar fort perquè la política expansiva de Biden tingui èxit, comenten els analistes. I no obstant això, les principals cases d'anàlisi segueixen apostant per la depreciació de la moneda durant aquest any, fins al punt que els analistes d'Ebury pronostiquen que l'euro es canviï de mans a 1,25 dòlars a finals d'any.