Brussel·les lloa l'euro digital com un "diner públic sostenible"

Fort recolzament de la Comissió Europea a l'euro digital que està desenvolupant el Banc Central Europeu. Marcel Haag, director de Polítiques Horitzontals (Direcció General d'Estabilitat Financera, Serveis Financers i Unió dels Mercats de Capitals, Comissió Europea), ha lloat aquest desenvolupament del Banc Central Europeu (BCE) "com un diner públic sostenible, encara que hi hagi declivi efectiu".

Així s'ha expressat durant el primer Digital Coin & European Financial System Sevilla Virtual Summit 2021, on també ha subratllat que el futur euro criptogràfic "fomentarà el paper de la divisa comunitària alhora que es protegeixen els interessos ciutadans". Pel que fa a les seves aplicacions, ha estimat que són múltiples i arriben des de la "política monetària a la protecció dels consumidors". És, en definitiva, un "nou sistema fiable, robust i segur".

Aquest dimecres, Fabio Panetta, membre del Consell de Govern del banc central ha deixat caure que l'euro digital serà aprovat o no formalment durant els pròxims mesos i no arribarà, com a molt aviat, abans de 2026.

La mateixa presidenta del regulador, Christine Lagarde, va fixar el 2025 com l'horitzó per donar a llum aquest desenvolupament, mentre Emma Navarro, consellera independent d'Iberdrola, ha expressat al Sevilla Virtual Summit 2021 que podria arribar abans. Concretament, cap al 2024, perquè quant un banc central com el xinès "implementi el seu iuan digital i pugui transcendir fronteres", la resta, "accelerarà el procés", ja que "s'hauran d'abordar qüestions de sobirania nacional".

A POC A POC CAP A LES MONEDES FIDUCIÀRIES DIGITALS

Malgrat que més del 70% dels bancs centrals del món estan estudiant l'emissió d'aquest tipus de monedes, la lentitud d'aquests treballs ha estat també motiu de les crítiques d'alguns ponents al Sevilla Virtual Summit 2021, així com la intenció dels supervisors i reguladors de posar límit als criptoactius com el bitcoin. José Carlos Díez, professor d'Economia, Universitat d'Alcalá i Soci de LUAfund, ha subratllat la manca de pressa dels reguladors monetaris i ha carregat contra els seus intents de frenar les 'criptos'. "Intentem matar el gos perquè no ens agrada", ha dit, al mateix temps que ha subratllat que les monedes digitals dels bancs centrals (CBDC, per les sigles en anglès), suposen "una disrupció", fins al punt que poden canviar el paradigma.

Segons la seva opinió, han d'atorgar a aquests organismes "un control directe i no indirecte -com fins ara- sobre els diners en circulació", cosa que facilitarà un major "compromís inflació i estabilitat financera". No obstant, ha reconegut que encara queden molts interrogants per resoldre, com si facilitarà un major finançament i què passarà amb el sistema bancari.

El BCE, que decidirà aquest estiu si llança un programa pilot de divisa comunitària en línia, ha donat ja algunes indicacions després dels treballs realitzats des de la tardor de 2020. Per exemple, comptarà amb els intermediaris tradicionals per a la distribució de les emissions d'aquest format de moneda, a més que limitarà els dipòsits dels ciutadans a 3.000 euros.

Al seu torn, l'economista Daniel Lacalle ha destacat els clars "elements positius" d'una moneda digital sobirana, ja que "facilitarà les transaccions" a menor cost i de forma més "transparent". També ha posat l'accent en els riscos, especialment si aquest nova forma de monopoli "ve de països on no està garantida la independència dels institucions", per la qual cosa ha cridat a assegurar que l'objectiu "no és destruir el poder adquisitiu de la moneda a favor dels governs "sinó" facilitar el mecanisme de transmissió de la moneda per fomentar economia".