Brussel·les estudia imposar un límit de 200 euros/megawatt hora a les renovables

La Comissió Europea continua buscant maneres de reduir l'escalada de preus de l'energia. Els últims dies, s'ha sabut que Brussel·les estudiava imposar un límit al preu de l'electricitat produïda amb energies renovables, un límit que aquest dimecres s'ha sabut que es podria situar als 200 euros per megawatt hora.

El diari britànic Financial Times assegura haver tingut accés a un esborrany de propostes de l'Executiu comunitari en què la Comissió recomana als Estats membres que limitin el preu de l'electricitat generada amb fonts no procedents del gas, com ara parcs eòlics o l'energia nuclear, a 200 euros per megawatt hora. El límit, assenyalen, hauria de ser prou alt per no desanimar la inversió futura en tecnologies no productores de gas.

Aquest límit, explica la Comissió en aquest document, imitaria "els resultats del mercat que es podria esperar si les cadenes de subministrament mundials funcionessin amb normalitat i no estiguessin subjectes a la militarització de l'energia a través de les interrupcions del subministrament de gas".

Aquest dimecres, Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ha anunciat aquestes mesures en una compareixença davant dels mitjans de comunicació. La líder de l'Executiu comunitari ha indicat que la diversificació ha permès que “les nostres reserves estiguin al 82%” i ha qualificat Rússia de “proveïdor poc fiable”, alhora que els ha acusat de “manipular els nostres mercats energètics”. “A través de la diversificació, hem augmentat els lliuraments de gas natural liquat o gas de canonada des dels Estats Units, Noruega, Algèria, Azerbaidjan i altres. Per exemple, Noruega ara lliura més gas a la UE que Rússia”, ha indicat la presidenta.

Pel que fa a les mesures, Brussel·les proposarà “una sèrie de mesures immediates” que serviran per “protegir els consumidors i empreses vulnerables”. Entre elles, von der Leyen ha anunciat que proposaran un "objectiu obligatori per reduir l'ús d'electricitat en hores punta". “El subministrament mundial d'energia és escàs, cosa que exigeix ​​una reducció intel·ligent de la demanda. Necessitem una estratègia per aplanar els pics que impulsen el preu de l'electricitat”, ha explicat.

Segons Financial Times, la Comissió suggereix reduir el consum d'electricitat a les hores punta traslladant els processos industrials a les hores de menor consum, com els caps de setmana i les nits. Això se sumaria al pla destalvi energètic que els Estats membres van acordar a l'estiu.

Russia is manipulating our energy markets and we are confronted with astronomic prices.

So we will table measures to protect vulnerable consumers and businesses.

We have the economic strength, the political will and unity to keep the upper hand.
https://t.co/ntpzZknBjW — Ursula von der Leyen (@vonderleyen) September 7, 2022

D'altra banda, Brussel·les proposa “un límit als ingressos de les empreses que produeixen electricitat a baix cost”, com és el cas de les renovables. "Les fonts d'energia baixes en carboni estan generant ingressos inesperats que no reflecteixen els seus costos de producció", ha assegurat, i per això "ha arribat el moment que els consumidors es beneficiïn dels baixos costos de les fonts d'energia baixes en carboni", com les energies renovables”. "Per tant, proposarem reencaminar aquests beneficis inesperats per ajudar les persones i empreses vulnerables", ha afirmat.

Topalls al qual també s'enfrontaran les companyies de petroli i gas, empreses que “també han obtingut guanys massius” a ulls de Brussel·les. “Proposarem una contribució solidària per a les empreses de combustibles fòssils. Totes les fonts d'energia han d'ajudar a fer front a aquesta crisi i els Estats membres haurien d'invertir aquests ingressos per donar suport a les llars vulnerables i invertir en fonts d'energia netes”, ha afegit von der Leyen.

Alhora, von der Leyen ha demanat limitar l'ús de gas rus per “retallar els ingressos que Putin utilitza per finançar aquesta guerra atroç contra Ucraïna”. “Al començament de la guerra, el gas de canonada de Rússia representava el 40% de tot el gas importat. Avui s'ha reduït només al 9% de les nostres importacions de gas”, ha explicat la presidenta de la Comissió.

A més, la líder de l'Executiu comunitari proposarà que les empreses comercialitzadores d'energia rebin suport addicional per fer front a la volatilitat dels mercats. "Actualment se'ls demana que proporcionin quantitats inesperadament grans de fons, cosa que amenaça la seva capacitat per negociar i l'estabilitat dels mercats futurs", explica la mandatària germànica. La Comissió s'ha compromès a “impulsar el suport a la liquiditat per part dels Estats membres per a les empreses energètiques”, mitjançant l'actualització del “nostre marc temporal per permetre que les garanties estatals es lliurin ràpidament”, de manera similar a la que van fer durant la pandèmia de Covid-19.

D'altra banda, la Comissió també estaria estudiant canvis a les normes de comercialització dels mercats energètics. Kristian Ruby, secretari general d'Eurelectric, organisme que agrupa la indústria elèctrica europea, ha indicat que els reguladors havien "ampliar la llista d'actius elegibles com a garantia" per acceptar altres actius, a més dels diners en efectiu i estar preparats per "evitar un efecte dòmino" A més d'ampliar les línies de crèdit a les empreses en crisi.

Alhora, el diari El País assegura que entre les recomanacions de la Comissió no estaria el límit als preus del gas o 'excepció ibèrica' que s'aplica a Espanya i Portugal des de fa uns mesos. Segons l'Executiu comunitari, la mesura "incentiva l'ús de gas per a la generació d'energia", cosa que xoca amb l'objectiu de reduir-ne el consum en un 15%.

La crisi energètica d'Europa ha empitjorat als últims dies després del tancament del gasoducte Nord Stream 1, que Rússia no tornarà a obrir fins que no s'aixequin les sancions occidentals. Aquest dijous, el 9 de setembre, es reuniran els ministres d'Energia dels Vint-i-set d'urgència per abordar aquesta situació. Segons Financial Times, alguns Estats creuen que Brussel·les no ha actuat amb prou rapidesa i pressionen perquè desvinculi els mercats del gas i l'electricitat.