BCE: ajornar increments majors al 0,25% "no suposarà una diferència" a la inflació

El Banc Central Europeu (BCE) es reafirma a les actes de la reunió de juny en què la pujada de tipus que l'institut emissor ha d'emprendre al juliol no ha de ser superior a 25 punts bàsics. Entre les raons que addueix destaca que "en termes de la dinàmica de la inflació, que en qualsevol cas només es veuria afectada amb un retard considerable, ajornar un increment més gran fins a una reunió posterior no suposaria una diferència important".

Al comunicat que va acompanyar la decisió de política monetària del juny, el BCE va anunciar que la primera pujada de tipus en més d'una dècada arribarà a la reunió del juliol i serà del 0,25%; al setembre hi haurà una segona pujada, sense especificar-ne la mida, però que s'anticipa que serà del 0,50%, segons es desprèn de les actes. "La magnitud de la pujada de tipus al setembre dependria de l'actualització de les perspectives d'inflació a mitjà termini", reflecteix el document.

Hi havia diversos factors que justificaven el senyal que el primer increment previst al juliol havia de ser de 25 punts bàsics, diu el text de la reunió del Consell de Govern del banc central del 8 i 9 de juny. En primer lloc, "el més probable era que un increment inicial moderat fomentés un ajustament continu i ordenat del mercat enmig d'una gran incertesa". En segon lloc, "les expectatives d'inflació a llarg termini seguien ancorades a l'objectiu del BCE". En tercer lloc, sobre la base d'una corba de rendiments que reflectia les expectatives subjacents d'una seqüència gradual, però sostinguda de pujades de tipus al llarg del 2022 i el 2023, "es preveia que la inflació tornés a acostar-se a l'objectiu el 2024".

En quart lloc, l'organisme defensa que "la manera més eficaç de gestionar els riscos a l'alça de la inflació a mitjà termini era deixar clara la funció de reacció del BCE. Això significava comunicar que uns increments més grans o una seqüència més ràpida de pujades moderades de tipus serien apropiats, si aquests riscos s'intensificaven o materialitzaven”.

"Ateses les projeccions actuals i l'alt grau d'incertesa, un increment inicial més gran i preventiu corria el risc de provocar ajustaments excessius en els tipus d'interès del mercat. Això podria ser contraproduent, especialment si els riscos a l'alça no es materialitzen", reflecteix el document.

Aquestes consideracions suggerien que un increment de 25 punts bàsics era un primer pas proporcionat, va acordar el BCE. A més, "obrir la porta a un increment més gran al setembre també permetria al Consell de Govern beneficiar-se d'un conjunt actualitzat de projeccions i de l'observació de l'impacte de la primera pujada de tipus sobre les condicions financeres durant l'estiu".

El BCE també va assolir el consens que aquest enfocament gradual de l'ajust dels tipus d'interès durant el tercer trimestre indicaria la determinació d'abandonar ràpidament la política de tipus negatius, alhora que reafirmaria el valor de l'opcionalitat en un context carregat de fonts múltiples de risc.

"Si les perspectives d'inflació a mitjà termini es deterioressin, el ritme de les pujades de tipus s'acceleraria", indiquen les actes. De la mateixa manera, "si les perspectives d'inflació a mitjà termini es moderessin, el ritme seria més lent". Al llarg d'aquest procés, el gradualisme, la flexibilitat, l'opcionalitat i la dependència de les dades serien consideracions importants a l'hora d'establir la trajectòria dels tipus d'interès. Les probabilitats dels diferents escenaris dependrien, entre altres factors, de la rapidesa amb què disminuïssin les pressions actuals sobre els preus, de l'evolució de l'excés de capacitat i del grau en què les expectatives d'inflació continuessin ancorades en l'objectiu del BCE".

Per acabar, el Consell de Govern hauria de confirmar que, com s'havia anunciat anteriorment, les condicions especials aplicables en el marc de la TLTRO III finalitzarien el 23 de juny del 2022.