Batet i sindicats signen pujar a 1.071 euros al mes el salari mínim per a personal de l'Estat

La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, signarà aquest dilluns amb els representants sindicals el IV conveni únic per al personal laboral de l'Administració de l'Estat, que fixa un salari mínim de 1.071 euros al mes per a aquests treballadors, així com els acords addicionals que s'aconsegueixin durant la reunió de la Mesa de Negociació.

La signatura es produirà després que es reuneixi prèviament la Taula General de Negociació de l'Administració General de l'Estat, presidida pel secretari d'Estat de Funció Pública, José Antonio Benedicto, segons ha informat el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública.

El IV conveni del personal laboral a l'Administració de l'Estat fixarà un salari mínim de 1.071,4 euros mensuals, així com la possibilitat d'acollir-se a la jubilació parcial a partir l'1 de gener de 2021, segons ha informat CSIF.

Després de tres anys de negociació, el conveni afectarà uns 40.000 treballadors, que veuran incrementat el seu salari en una mitjana de 30 euros, addicional a l'augment retributiu dels dos últims anys. Així mateix, el conveni contempla garanties perquè no es produeixin diferències retributives entre col·lectius fins al moment equivalent.

Per la seva banda, fonts d'UGT han assenyalat a Europa Press que el conveni únic aconsegueix disminuir les desigualtats dins de l'Administració General de l'Estat i han valorat que, tal com reclamava el sindicat, el salari mínim per al personal laboral pujarà fins a 1.160 euros a finals de 2020, partint de la base de l'anterior acord i incloent-hi fons addicionals.

Al seu torn, CCOO ha assenyalat en un comunicat que la millora de les condicions salarials "van més enllà" de l'increment general per a empleats públics, ja que les noves taules salarials "suposen un increment total del 14% entre 2018 i 2020 per als salaris més baixos".

A més, tots dos sindicats destaquen que el conveni preveu la jubilació anticipada parcial per a aquest col·lectiu, mesura que, per a CCOO i UGT, suposa un "abans i un després" en la situació del personal laboral de l'AGE, la mitjana d'edat actual del qual supera els 55 anys.

NOU SISTEMA DE MOBILITAT I CANVI DE RÈGIM JURÍDIC

El conveni també comporta un nou sistema de mobilitat amb concursos permanents de trasllats, i el canvi de règim jurídic de personal laboral a funcionari per a treballadors que fan funcions administratives reservades a aquests últims.

Aquest canvi de règim es realitzarà amb garanties per mantenir les retribucions i l'àmbit geogràfic i CSIF calcula que, en virtut d'aquest procés, unes 8.000 persones podran passar del règim de personal laboral al de funcionari.

CSIF, que ha qualificat el text de conveni com a "bo" en incloure qüestions que considerava importants, ha destacat també que hi haurà una nova classificació professional adaptada al sistema educatiu actual.

CCOO i UGT, per la seva banda, han destacat aquest dilluns en un comunicat conjunt que han assolit la majoria dels objectius que s'havien marcat ja el 2015, començant per les millores retributives que s'han inclòs al conveni.

El conveni incorpora, a més, la determinació de les funcions de cada treballador mitjançant l'especialitat, el compromís de l'Administració de limitar les contractacions fora de conveni a aquelles funcions que no hi figuri, mobilitat i excedències sota condicions especials per conciliació, violència de gènere o per ser víctima de terrorisme i el desbloqueig de la via judicial per a la sol·licitud dels nous complements.

BORSA D'HORES PER CONCILIAR

També contempla la inclusió d'una borsa d'hores de lliure disposició per facilitar la conciliació laboral en el marc de la nova instrucció de jornada i horaris de l'Administració General de l'Estat, publicada el passat divendres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

En la resolució s'estableix la borsa d'hores de lliure disposició, de fins a un 5% de la jornada anual, que es va acordar amb els sindicats per a la cura i atenció de gent gran, persones amb discapacitat, fills menors i menors subjectes a tutela o acolliment. Aquestes hores hauran de ser recuperades durant els tres mesos següents al seu ús per part dels empleats públics.

Aquesta borsa, que de mitjana suposa unes 85 hores (gairebé 11 dies), s'esgota un cop finalitzi el nombre d'hores sol·licitat, sense que haver-les recuperat suposi la nova obertura de la borsa a l'any en curs.

La resolució publicada divendres passat al BOE estableix que els empleats públics de l'AGE podran realitzar la seva jornada de treball en una part fixa i en una altra flexible. La fixa serà de 9.00 a 14.30 hores i la resta, fins a completar les 37,5 hores setmanals, es realitzarà en horari flexible de 7.00 a 9.00 hores i de 14.30 a 18.00 hores.

El personal amb horari de matí i tarda tindrà una jornada fixa de 9.00 a 17 hores y podrà completar la seva jornada en els mateixos marges que la resta d'empleats públics.

La instrucció, que reemplaça la de 2012, regula per primera vegada la jornada de tarda, que es durà a terme de 15.00 a 20030 hores en la seva part fixa, poder usar els marges de 13.00 a 15.00 hores i de 20.30 a 22.00 hores per complir amb la totalitat de la jornada. Per la seva banda, la jornada d'especial dedicació es manté en 40 hores setmanals.

Quant als permisos i vacances, es mantenen els criteris vigents: 22 dies hàbils de vacances que poden arribar fins a 26 per a aquells empleats públics amb 30 o més anys de servei. Finalment, al conveni únic es mantenen els dies de conveniència personal, fixats en sis dies l'any per regla general.