'Alea jacta est': el Consell d'Europa descarta Barcelona com a nova seu de l'EMA

Després de setmanes de nervis i de veure com les opcions se li esfumaven a Barcelona, la sort ja estava tirada perquè la candidatura espanyola albergués la nova seu de l'Agència Europea del Medicament (EMA per la seva sigles en anglès). Així, finalment, la capital catalana ha estat descartada en la primera de les tres rondes de votació que estan tenint lloc aquest dilluns, per decidir la nova destinació del cor de la indústria farmacèutica europea. Però la ciutat comtal s'ha quedat a la cua d'aquesta carrera per la crisi política a Catalunya.

Les tres candidatures amb més suports són les que concorreran a les dues següents rondes, fins a decidir finalment la seu. Segons informa El País, les tres guanyadores de moment són Milà, amb 25 vots, i Amsterdam i Copenhaguen amb 20. Per la seva banda, l'aposta espanyola devia obtenir 13 vots favorables.

PROCÉS DE VOTACIÓ

El Consell d'Europa ha de prendre la seva decisió durant una votació secreta que culmina un llarg procés i en una convocatòria a la qual concorre Barcelona junts amb altres 18 ciutats europees, entre les quals se situen Milà i Bratislava, que s'han posicionat com a favorites.

L'última hora de les candidatures és la notícia que Dublín, Malta i Zagreb han retirat les seves candidatures per acollir el lobby farmacèutic. "Després d'àmplies discussions amb l'Agència Europa del Medicament i altres autoritats nacionals competents ala Unió Europea, Malta retirarà la seva candidatura per acollir l'agència", va anunciar el Govern maltès en un breu comunicat divendres passat.

Des de llavors, dues ciutats, Dublín i Zagreb, s'han apartat de la carrera, segons han informat a Europa Press fonts europees.

TRASLLAT DE L'EMA

La institució, situada ara a Londres, ha d'abandonar la capital britànica a causa del Brexit, i Govern central, Generalitat i Ajuntament de Barcelona han treballat de forma unitària per la candidatura fins passades tres setmanes del referèndum de l'1 d'octubre. La capital catalana, que ha comptat amb el suport de la societat civil amb Barcelona Global al capdavant, va partir com una de les candidates favorites, després que una enquesta interna entre els treballadors situés Barcelona com la ciutat preferida per traslladar-se.

Durant les últimes hores, les xarxes socials s'han bolcat amb la ciutat i amb el hastag #BCN4EMA s'han publicat nombrosos missatges de suport a la candidatura. Destaquen el de l'aler-pivot català, Pau Gasol i el de la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat.

Con #BCN4EMA para que sea la nueva sede de la Agencia Europea de Medicamentos. Barcelona se lo merece.

My support to #BCN4EMA. Barcelona deserves being the new headquarters for the European Medicines Agency. pic.twitter.com/YKaSXVxHzC — Pau Gasol (@paugasol) 19 de noviembre de 2017

Estamos a menos de 24h de que se decida el destino de la Agencia Europea de Medicamentos.
Hemos trabajado sin descanso para que Barcelona sea la ciudad elegida, la candidatura mejor preparada.
Conseguirla supondrá un cambio exponencial para España. #EMA #BCN4EMA pic.twitter.com/iqs15x6nPX — Dolors Montserrat (@DolorsMM) 19 de noviembre de 2017

Montserrat, en una entrevista a la COPE ha assenyalat que la ciutat comtal continua sent la millor opció perquè "compleix els 6 requisits per ser elegida". Ha destacat que "Europa ha de donar-se compte de tots els esforços que ha fet Espanya. Està complint amb els objectius de dèficit i hi ha creixement econòmic i de creació d'ocupació".

La titular de Sanitat, ha insistit en la importància que finalment la Unió Europa decideixi que la seu es trobi a Espanya perquè "reforçaria el sistema nacional de salut, seria una crida de talent a Espanya i tenir un lloc important a la indústria farmacèutica del món".

També ha lamentat que durant aquestes últimes setmanes els independentistes catalans no li ho posessin fàcil a la candidatura de Barcelona, ​​però insisteix que "hem llançat un missatge potent a Europa. El Govern ha aplicat el 155 i s'ha tornat la normalitat democràtica a Catalunya" i assegura que això, sens dubte, ho han agraït els socis europeus.

CRISI POLÍTICA

La candidatura es va presentar el 18 d'octubre a Brussel·les, després de setmanes sense trobar data per les tensions generades per la situació política, i es va fer en un acte presidit per la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, al qual també van assistir Comín i Collboni.

Un cop presentada la candidatura a Brussel·les, Collboni ha lamentat en un esmorzar informatiu que les "imatges de la policia espanyola pegant a població pacífica" van fer que la ciutat perdés posicions. La decisió definitiva la prendran els Vint-i-set el 20 de novembre en un consell de ministres d'Afers Generals de la UE, però a final d'octubre els caps d'Estat i de Govern de la UE van abordar també l'assumpte en una cimera a Brussel·les.

Recents informacions publicades pel 'Financial Times' exposaven que, precisament per l'aguda crisi política desencadenada durant els últims mesos, Barcelona havia quedat pràcticament descartada davant Milan i Bratislava.

Amb tot, Espanya compta amb sumar un gran nombre de suports, incloent-hi els dels seus veïns Portugal i França, que concorren amb les seves pròpies candidates, i altres països com Romania, segons fonts diplomàtiques. Alemanya, però, ha insinuat que si cau la seva aspirant Bonn- el seu vot serà per a Milà, una altra de les favorites en la carrera i la candidatura ha estat molt activa a Brussel·les.

El desafiament independentista "preocupa" a la Unió Europea, com reconeixen fonts europees de tot signe, encara que oficialment no s'hagi expressat així durant els debats sobre l'EMA. La inseguretat sobre el futur de la Comunitat Autònoma és l’"elefant a la sala", com el va definir un alt funcionari europeu a l'inici de la crisi.

Espanya compta amb sumar un gran nombre de suports, incloent-hi els dels seus veïns Portugal i França

CRITERIS TÈCNICS, NO POLÍTICS

Fins ara, Espanya ha pogut defensar la candidatura de Barcelona durant una reunió dels ambaixadors dels 27 celebrada el passat 6 d'octubre, durant la qual cada delegació amb ciutat candidata va poder exposar el seu projecte durant tres minuts. Es va tractar de presentacions "tècniques" durant la qual l'ambaixador espanyol va poder evitar qualsevol referència a la situació política a Catalunya i cap dels seus col·legues va preguntar per això, segons han informat diferents fonts a Europa Press.

Durant les últimes setmanes des de les institucions europees es va reconèixer de manera informal que la UE segueix la situació a Catalunya "amb preocupació", però que considera el moviment sobiranista un assumpte "intern" que ha de resoldre Espanya dins dels límits que marca la seva Constitució.

EXIGÈNCIES "TÈCNIQUES I OBJECTIVES"

La discussió al si de la UE sobre les futures seus s'ha limitat a l'avaluació d'exigències "tècniques i objectives" el compliment de les quals ha verificat la Comissió Europea, cosa que ha permès deixar fora del debat formal el context polític.

L'informe de Brussel·les es basa en sis criteris específics pactats pels 27 i que recullen des de la garantia que l'agència podrà assumir les seves funcions immediatament després del Brexit a la seva nova seu, fins a les bones connexions i l'oferta acadèmica per als fills dels prop de 900 empleats que mourà l'EMA al seu nou destí.

També s'haurà de valorar que la ciutat escollida asseguri la continuïtat de l'activitat de l'EMA, que tingui en compte el principi de "disseminació geogràfica" (Espanya ja té altres tres agències europees al seu territori) i que ofereixi un accés adequat al mercat laboral i a la seguretat social i l’atenció sanitària per a les famílies desplaçades.