AIReF adverteix: el deute rondarà el 120% del PIB durant els pròxims anys si no es prenen mesures

L'AIReF, Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, ha advertit aquest dimecres que el percentatge de deute sobre el PIB s'estabilitzarà entorn del 120% en els pròxims anys si no es prenen mesures expansives.

El deute sobre el PIB del 120% seria l'escenari inercial de la institució en cas d'absència de mesures contractives, amb la hipòtesi que Espanya tornarà a la seva senda de creixement potencial i tancarà “la bretxa del PIB” durant els pròxims cinc anys.

L'organisme constata que a setembre de 2020 el deute públic ha augmentat a gairebé 120.000 milions d'euros, fins als 1,3 bilions. Això suposa un augment de la ràtio de deute sobre PIB de 18,6 punts respecte al tancament de l'any passat, fins al 114,1% , el seu valor màxim dels últims cent anys.

Les previsions de la institució són que el deute pugi aquest 2020 gairebé 23 punts, fins a un 118,4% del PIB a la fi d'any. Per a 2021, no obstant això, espera una reducció de 2,4 punts, fins al 116% però en cas d'executar la totalitat dels projectes pressupostaris. Totes dues previsions estan en línia amb les presentades pel Govern.

AIReF estima, en les condicions actuals de finançament, que la càrrega financera del deute “no representa una pressió de despesa preocupant en el curt termini”.

Afirma també que la contenció de la crisi sanitària i consegüent normalització de l'activitat econòmica seran “elements imprescindibles” per a l'estabilització de la ràtio de deute del PIB en els anys següents.

En la seva opinió, els fons europeus compromesos per a Espanya tindran un efecte positiu en l'activitat econòmica a curt termini i en la productivitat i el creixement potencial a llarg termini. "Això es traduiria en una millor evolució de la posició fiscal, amb una reducció estimada de la ràtio de deute d'entre 4 i 10 punts en 2030", afirma.

No obstant això, apunta que, més enllà de la contenció i estabilització del nivell d'endeutament generat per la pandèmia, la sostenibilitat financera dels comptes públics a mitjà termini "exigirà una senda de reducció de la ràtio de deute cap a una posició més esplaiada".

Per tant, defensa que, una vegada superada la crisi, ha d'implementar-se un pla de consolidació adequat que, mitjançant una planificació estratègica a mitjà termini, abordi els desequilibris estructurals actuals i futurs dels comptes públics i adopti mesures en aquelles partides d'ingressos i despeses que menys danyin el creixement.

En aquest sentit, la institució avisa que una estratègia de consolidació fiscal "curta i intensa" pot generar "paradoxalment" una dinàmica creixent en la ràtio de deute en el curt termini. Al mateix temps, adverteix que un ritme d'ajust "massa lent" també comportarà riscos, perquè un canvi en les condicions de finançament o nous episodis de crisis podrien generar nous augments de la ràtio de deute des d'un nivell de partida elevat.

"Una reducció gradual i sostinguda del dèficit públic cap a l'objectiu d'equilibri estructural podria situar la ràtio de deute públic per sota dels nivells previs a la pandèmia al llarg de la dècada vinent", assegura.

RISCOS QUE PODRIEN COMPORTAR MÉS ENDEUTAMENT

Segons la AIReF, un dels principals riscos de la situació actual és que la crisi sanitària produeixi danys estructurals, la qual cosa suposaria haver de fer front en el futur a un deute més elevat, a un "major i més persistent" dèficit estructural i a la materialització dels passius contingents dels préstecs avalats per l'Estat.

En aquest sentit, estima que un nivell d'execució d'entre el 15% i el 30% dels avals atorgats per l'Estat en els pròxims cinc anys suposaria un increment addicional de la ràtio de deute d'entre 1 i 2 punts de PIB en aquest període.

Un altre risc té a veure amb el repunt dels tipus d'interès, que pot generar ràpidament una dinàmica creixent del deute públic. Així, calcula que un augment de 100 punts bàsics en les expectatives dels tipus d'interès al llarg de 2021 suposaria un increment en la càrrega financera d'un punt de PIB el 2030 i de 1,4 punts en 2040, situant la despesa per interessos en el 2,8% i en el 3,6% del PIB respectivament. Això resultaria en un increment de 6 punts en la ràtio de deute en 2030 i de 15 punts el 2040.

D'altra banda, adverteix que si l'augment de la despesa en pensions no es finança amb ingressos addicionals es produirà un increment "molt significatiu" de l'endeutament des d'uns nivells ja històricament molt elevats. En aquest sentit, estima un repunt addicional de la ràtio de deute sobre PIB associat a la despesa en pensions pròxim a 9 punts a la fi d'aquesta dècada, i d'entre 22 i 30 punts el 2040.

A nivell regional, la AIReF observa un augment generalitzat en els riscos de sostenibilitat de les finances derivat de la caiguda del creixement econòmic i de la deterioració dels saldos fiscals. Part d'aquests riscos, apunta, seran traslladats a l'Administració Central a través del fons extraordinari que ajudarà a finançar les despeses causades pel coronavirus per import de 16.000 milions i 13.486 milions en els anys 2020 i 2021.

En aquest cas, l'AIReF projecta un increment de la ràtio de deute autonòmic de 1,8 punts per a 2021. En absència del fons extraordinari, aquest increment fa una estimació de 4,3 punts. A més, argumenta que les liquidacions dels lliuraments a compte de 2020 i 2021 suposaran esforços fiscals addicionals futurs que retardaran l'ajust als objectius de deute establerts.

Segons l'organisme, l'augment de la ràtio de deute tindrà una distribució desigual entre les diferents comunitats, de manera que el País Valencià i les Illes Balears seran els territoris que més veuran créixer el seu deute públic durant els pròxims dos anys.