1.400 a Espanya comparat amb 9.500 a Holanda: les ajudes als afectats per ERTOs a la UE

Espanya paga als treballadors afectats per un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) un dels subsidis de desocupació més baixos de tota Europa. En concret, el màxim contemplat pel Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) és de 1.412 euros, comparat amb els 9.538 euros als quals poden accedir aquells que s'han quedat en l'atur de manera temporal a causa de la crisi del coronavirus en Països Baixos.

Així es desprèn d'un informe que ha elaborat Berenberg, en el qual compara les mesures de suport als treballadors que han adoptat els governs europeus per fer front a l'aturada econòmica provocada per la pandèmia, amb l'objectiu d'evitar la destrucció d'ocupació. "Els plans són comparativament generosos als Països Baixos, i no tant a Itàlia i Espanya", remarca la casa d'anàlisi alemanya.

Itàlia és el país europeu amb l'ajuda més baixa per als afectats per un ERTO. En concret, el Govern que lidera Giuseppe Conte ha posat en marxa un subsidi de, en principi, dos mesos de durada que cobreix fins al 80% del salari brut dels treballadors. El màxim que es paga als italians és de 1.129 euros, i es poden acollir a aquesta figura totes les empreses amb almenys 15 treballadors, que hauran de continuar pagant les cotitzacions socials. Per a les que no compleixin aquest supòsit, per als autònoms i per als treballadors temporals, s'ha fixat una ajuda mensual d'entre 500 i 600 euros.

Espanya és la segona economia europea amb el subsidi més baix. La prestació per desocupació que cobra un treballador es calcula en funció de la 'base reguladora', que és la mitjana de la base de cotització que ha tingut durant els últims sis mesos. Com més altes són les nòmines d'un treballador, més alta és la seva base de cotització, per la qual cosa, com més s'hagi cotitzat, més atur podrà cobrar. No obstant això, la llei fixa uns topalls mínims i màxims, la màxima de 2020 (la contemplada per als treballadors amb dos o més fills a càrrec) de 1.411,83 euros.

Les ajudes acordades pel Govern, que inclouen la prohibició d'acomiadar durant els sis mesos posteriors al retorn a la feina, cobreixen fins al 70% del salari brut durant un període de sis mesos, i després la prestació per desocupació serà del 50%. Les empreses amb menys de 50 treballadors no hauran de pagar les cotitzacions socials, però totes aquelles amb una plantilla que superi el mig centenar de persones hauran de cotitzar un 25% encara que facin un ERTO.

Al nostre país, segons el ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, hi ha quatre milions de treballadors afectats per un ERTO, encara que el Govern ha reconegut que el retard administratiu per l'allau d'expedients presentats ha impedit a alguns treballadors cobrar l'atur a l'abril, per la qual cosa hauran d'esperar fins a maig.

Per als autònoms, s'ha aprovat una ajuda mensual de 661 euros per a tots aquells que hagin vist suspesa la seva activitat pel brot o hagin sofert una pèrdua del 75% dels seus ingressos. A més, hi haurà un subsidi de 430 euros per als treballadors temporals el contracte dels quals hagi expirat enmig de l'estat d'alarma, encara que no hi tinguessin dret.

ELS PAÏSOS QUE MÉS PAGUEN

És cert que les diferències salarials dels espanyols o italians respecte als alemanys o holandesos són considerables, i això pot justificar en part la desigualtat entre els subsidis. Però no deixa de ser cridaner que als Països Baixos, per exemple, l'Estat cobreixi fins al 90% del salari brut dels afectats per un ERTO, amb un màxim de 9.538 euros. L'ajuda està pensada per a un període de tres mesos, encara que es podrà sol·licitar una única pròrroga de tres mesos més.

A Holanda la compensació depèn de la pèrdua de negoci, de manera que si el volum disminueix en un 100%, 50% o 25%, la compensació serà del 90%, 45% i 22,5%, respectivament. S'hi poden acollir empreses que esperin perdre almenys un 20% del seu volum de negoci entre març i maig, en comparació amb 2019. L'Estat cobrirà el 30% de les contribucions a pensions i de les primes als empleats, i en el cas dels autònoms, ha creat una ajuda especial de 1.050 euros durant tres mesos.

I què passa a Alemanya, França o Regne Unit? El Govern d'Angela Merkel cobreix el 67% del salari net dels afectats per un ERTO (60% per als treballadors sense fills), encara que l'SPD ja ha proposat incrementar el subsidi fins al 80%. La mesura s'ha aprovat per a 12 mesos, encara que pot estendre's a 24, i es paga fins a 6.700 euros. Berlín compensa totalment a l'ocupador per les contribucions a la seguretat social, però té prohibit acomiadar durant el període que s'aculli a aquesta mesura. Els autònoms i les PIMES (menys de 10 treballadors) poden rebre una única ajuda de fins a 15.000 euros.

França, per part seva, ha aprovat un subsidi que cobreix el 70% del salari brut, fins a un màxim de 6.927 euros, durant 2 mesos per als afectats per un ERTO. Això sí, els treballadors amb salari mínim en cobraran el 100%. Les empreses que s'acullin a aquesta figura tindran prohibit acomiadar durant aquest període, i els autònoms i els propietaris de petites empreses (menys d'1 milió d'euros de facturació anual i menys 600.000 euros de benefici brut anual) podran optar a una ajuda de 1.500 euros.

Finalment, el Regne Unit cobreix el 80% del salari brut dels treballadors inclosos en un ERTO, fins a un màxim de 2.500 lliures esterlines. L'Executiu de Boris Johnson ha aprovat aquesta mesura per a un període de 4 mesos, i tant els empresaris com els empleats hi han d'estar d'acord. En qualsevol cas, s'exigeix que els treballadors estiguin suspesos per un mínim de tres setmanes. Per als autònoms, hi ha un programa de suport per a aquells que guanyen fins a 50.000 lliures, que poden accedir a una subvenció del 80% dels ingressos mensuals anteriors (fins a 2.500 lliures) en els últims tres anys. Les primeres subvencions es pagaran al juny durant almenys tres mesos.

Segons Berenberg, Europa s'ha llençat a fer ERTOs perquè això permet a les empreses "retenir més fàcilment als seus treballadors", que a més es beneficien perquè "no són acomiadats, i continuen rebent una compensació que, encara que normalment és inferior al seu salari regular i amb un topall màxim, excedeix els beneficis estàndard de desocupació". A més, aquesta figura posa les coses molt més fàcils a l'hora de tornar a la feina, sense oblidar que els empresaris "estalvien diners en acomiadaments (indemnitzacions, llargs períodes de preavís, demandes judicials, etc.), contractacions i formació".