"Una ruptura a la baixa dels 1,17 dòlars per a l'euro/dòlar, cada vegada més possible"

La fortalesa que el dòlar està exhibint des d'aproximadament mitjans de juny és innegable i afavorida per diversos factors que arriben des dels EUA, començant per unes dades macro que traspuen una forta recuperació econòmica en tots els fronts i seguint per les expectatives, cada vegada més elevades, que la Reserva Federal (Fed) s'embarqui al tapering abans de Nadal. Aquest context contrasta amb certa vacil·lació que les dades econòmiques d'Europa han mostrat recentment, cosa que denota una major preocupació per l'avanç dels contagis fruit de la soca delta de la Covid-19 i amb els nuls plans del Banc Central Europeu (BCE) de posar el fre als estímuls.

Després del gir de la Fed a mitjans de juny, l'euro/dòlar es va precipitar cap a un rang de preus inferior al sostingut durant els mesos d'abril i maig, quan l'encreuament es va aproximar als màxims anuals de gener per sobre dels 1,23 dòlars. En aquest moment, es va encotillar en una forquilla de preus amb mínims al voltant dels 1,1750 dòlars i màxims al voltant dels 1,19 dòlars, que ara ha abandonat per caure cap als 1,17 dòlars, canvi no vist des de l'1 de abril. Aquest nivell és l'objectiu que a l'inici de la primavera van fixar els analistes de Rabobank per a l'euro a sis mesos vista.

Expliquen els experts de l'entitat holandesa que "molt ha canviat" des de llavors, quan van elaborar les seves previsions per a la moneda única. "Amb el teló de fons de l'enorme suport fiscal i monetari nord-americà i tenint en compte els programes d'implantació de vacunes, aquest punt de vista es basava en la suposició que les converses sobre el tapering -reducció d'estímuls de la Fed- serien un tema dominant al mercat, potencialment al voltant del simposi de Jackson Hole", expliquen. Al mateix temps, "assumim que els riscos d'inflació percebuts a la zona euro i les expectatives al voltant de la política del BCE probablement es mantindrien molt més contingudes", reconeixen.

Però ara, "hi ha una opció real que l'euro/dòlar trenqui a la baixa aquest suport", assenyalen els analistes de Rabobank. L'augment de la creació de llocs de treball del mes passat als Estats Units de gairebé 950.000, juntament amb el repunt de la inflació salarial i alguns comentaris de línia dura per part de diversos funcionaris de la Reserva Federal, podrien ser suficients perquè "el dòlar es mantingués a primera línia durant el conclave bancari de finals d'aquest mes. Això suposa que les lectures dels informes d'inflació de l'IPC i de l'IPP dels EUA seran fermes aquesta setmana", argüeixen. I avisen que aquesta situació posa sota el focus d'atenció la qüestió de quant pot baixar l'euro/dòlar.

Hi ha un parell de factors clars que han afegit suport al 'bitllet verd' durant les últimes setmanes. La reunió de la Fed de juny va ser important per al dòlar, perquè va obrir el debat sobre si la Fed podria avançar la primera pujada del tipus dels fons federals. "Encara que està clar que la Fed no té pressa, la percepció que podria ser un dels primers bancs centrals importants en elevar les taxes d'interès probablement devia haver encoratjat als alcistes del dòlar", indiquen els experts del banc holandès.

"La percepció que una reducció de la liquiditat en dòlars podria estar a l'horitzó també és probable que hagi tingut un impacte en el comportament dels valors refugi", addueixen. Una Reserva Federal lleugerament menys dovish ha augmentat gairebé amb seguretat la preocupació dels inversors per l'impacte de la variant delta. A més, hi ha riscos al voltant de la Xina, i les preocupacions pel sostre del deute dels EUA i les eleccions al Congrés 2022 donen suport a les raons per ser cautelosos.

"Quan van fixar per primera vegada l'objectiu d'1,17 dòlars per a l'euro/dòlar, la variant delta encara no havia aparegut", reconeixen des de Rabobank. Ara els inversors han de tenir en compte la possibilitat que es produeixin notícies sobre el tapering de la Fed en un moment en el qual la Covid-19 encara és molt evident a diverses parts de món. "La conseqüència n'és un dòlar més ferm", indiquen.

A curt termini, apunten que "és probable que el mínim del 31 de març, proper als 1,1704 dòlars, ofereixi un fort suport". "Si es trenca amb claredat, podria entrar en joc el mínim de l'any proper als 1,1603". El consens de mercat per a l'informe sobre la inflació general de l'IPC als EUA se situa a 5,3% anual. "Aquesta publicació podria ser determinant per al dòlar", conclouen des de l'entitat holandesa.