Tancament baixista per a l'IBEX 35, llastat pel sector energètic

L'IBEX 35 (-1,16%; 9.319 punts) s'ha girat a la baixa després de registrar guanys moderats durant gran part de la jornada, en línia amb el moviment realitzat per la resta de borses europees, molt pressionat pel sector energètic. Això, després de l'acord aconseguit aquest cap de setmana als Estats Units per evitar el tancament del Govern i amb l'atenció posada als PMI manufacturers del mes de setembre, que mostren una debilitat considerable a Europa.

Dins del selectiu espanyol amb prou feines han tancat en positiu un grapat de valors entre els quals destaquen Unicaja (que ha venut una cartera d'immobles improductius) i Sabadell. Al costat de les caigudes, els pitjors han estat, com dèiem, Endesa, Iberdrola, Redeia, Solaria... a més d'altres companyies com Fluidra. Al Mercat Continu, Urbas s'ha disparat després de publicar aquest dissabte resultats.

Els títols de les energètiques han patit fortes vendes en els últims mesos i han registrat un exercici més desfavorable que les seves homòlogues de combustibles fòssils a mesura que l'enduriment monetari dut a terme pels bancs centrals passa factura al sector. En aquest sentit, aquest dilluns el CEO del JP Morgan, Jamie Dimon, ha reiterat que és possible que els tipus d'interès de la Reserva Federal (Fed) arribin al 7%. De la mateixa manera, Michelle Bowman, governadora de la junta de la Fed, ha apuntat en aquesta direcció al suggerir que "probablement" es necessitaran tipus d'interès més alts.

Així mateix, el repunt dels bons de l'Estat, amb les rendibilitats del bund alemany pujant per sobre del 2,9% i la del nord-americà a 10 anys situant-se per sobre del 4,6%, han llastat profundament aquests valors.

Per l'altra banda, a Àsia, les borses xineses han estat tancades per festiu, mentre que al Japó el Nikkei ha caigut un 0,3% i s'hi han publicat múltiples dades macro. El PMI manufacturer nipó del setembre ha baixat fins a 48,5 des de 49,6, pitjor del que s'esperava i aprofundint encara més per sota del nivell de 50, que marca el límit entre expansió i contracció.

Per part seva, l'informe Tankan del Japó mostra que l'índex de confiança entre les grans empreses manufactureres s'ha situat el tercer trimestre en 9 punts, quatre més que la dada prèvia. Millora la confiança de les empreses fins a nivells que no es veien des del 1991.

Seguint amb Àsia, el Banc Mundial ha retallat mig punt el creixement per a la regió per a l'any que ve fins al 4,5%.

L'agenda d'avui dilluns ha inclòs també la taxa d'atur de l'agost a la zona de l'euro i l'ISM manufacturer als Estats Units. A més, parlen diversos membres de la Reserva Federal, com Powell i Harker.

Aquesta setmana la dada més rellevant serà l'informe d'ocupació del mes de setembre que es publicarà divendres als Estats Units. Tot això mentre les borses es dirigeixen al començament de la temporada de presentació de resultats del tercer trimestre. En aquest sentit, cal destacar que la darrera setmana d'aquest mes d'octubre es perfila com la més carregada quant a xifres empresarials a Espanya.

FUGIDA CAP ENDAVANT

Els futurs de Wall Street pugen ara entre el 0,4% i el 0,7%. Bona part de la raó d'aquestes alces la té el fet que aquest cap de setmana, amb prou feines unes hores de marge, republicans i demòcrates de la Cambra de Representants arribessin a un sorprenent acord per finançar el Govern i evitar-ne el tancament.

La Cambra va votar de forma aclaparadora, per 335 vots a favor i 91 en contra, a favor d'un projecte de llei de finançament a curt termini, conegut com a resolució contínua o CR (per les sigles en anglès); 209 demòcrates i 126 republicans van votar a favor, mentre que 90 republicans van votar en contra. Només un demòcrata, Mike Quigley, d'Illinois, va votar en contra per la manca d'ajuda a Ucraïna en aquest projecte.

El projecte de llei es dirigeix ara al Senat, on els legisladors diuen que no s'oposaran a una votació ràpida; s'espera que aquesta votació tingui lloc a les properes hores, després que els demòcrates del Senat es reuneixin.

El projecte de llei mantindria obert el Govern durant 45 dies més si el president Joe Biden el converteix en llei. I donarà més temps a la Cambra de Representants i al Senat per concloure una legislació més completa sobre el finançament.

ALTRES MERCATS

L'euro canvia als 1,05 dòlars (-0,06%). El petroli cau un 1%. El Brent se situa als 91,03 dòlars, i el WTI, als 89,31 dòlars.

L'or cedeix un 0,98% (1.847 dòlars) i la plata, un 4,48% (21,44 dòlars).

El bitcoin puja amb força i supera els 28.000 dòlars i l'ethereum s'acosta als 1.700.

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys puja fins al 4,689%.