L'IBEX puja un 9,6% al primer trimestre després de disparar-se un 10,7% al març i conquerir els 11.000 punts

L'IBEX 35 ha acomiadat aquesta setmana, mes i trimestre instal·lat a màxims des del 2017, malgrat la caiguda del 0,33% registrada a la jornada de dijous, que han portat l'índex als 11.074,6 punts. El selectiu espanyol tanca el trimestre amb pujades del 9,6%, que va concentrar en un impressionant mes de març, que va oferir alces del 10,7%. La darrera setmana, més curta del que és habitual, la pujada ha estat de l'1,2%.

Tot això passa abans de la parada per Setmana Santa, ya que Divendres Sant i Dilluns de Pasqua els mercats romandran tancats (Wall Street obrirà dilluns).

Segons explica César Nuez, analista tècnic de Borsamania, l'IBEX mira ja els màxims del 2017 que va dibuixar als 11.135 punts, i si aconsegueix superar-los, llavors "podríem acabar veient una extensió de les pujades fins al nivell dels 11.884 punts, màxims de 2015". En qualsevol cas, destaca, "el seu aspecte tècnic és impecable" i "de moment no apreciem cap senyal de feblesa". Tot i que avisa: "Els alts nivells de sobrecompra ens fan estar molt pendents de l'aparició d'un senyal baixista que ens faci pensar en una parada al camí".

Per valors, ACS ha estat el valor més baixista, després de confirmar a la CNMV que la Comissió de Transports de Texas (EUA) estudia nacionalitzar la concessió de la seva autopista SH-288, en funcionament des del 2020. Ferrovial, amb gran exposició a autopistes als Estats Units, ha estat el tercer pitjor valor del selectiu.

També ha cedit posicions Acciona, després de rebre una retallada de consell i valoració per part de Barclays. En positiu, IAG, Sacyr i Merlin han estat els valors més alcistes, mentre que Santander, Unicaja i BBVA també han registrat pujades, ja que els bancs espanyols segueixen en un gran moment.

REFERÈNCIES MACROECONÒMIQUES

Les referències macroeconòmiques que es coneixeran al llarg del matí seran claus per determinar la direcció per la qual es decantaran les borses. Aquest Dijous Sant destaquen, per exemple, el Producte Interior Brut (PIB) del Regne Unit, que va caure un 0,3% al quart trimestre del 2023, confirmant l'entrada en recessió del país, així com l'atur d'Alemanya, que ha escalat al 3,5% al febrer. Les vendes al detall a Alemanya també s'han situat molt per sota del previst.

Als EUA, s'ha revisat a l'alça la dada final del PIB dels EUA del quart trimestre fins al 3,4% des del 3,2% anterior, per sobre del 3,2% esperat. A més, les peticions setmanals d'atur s'han situat per sota les previsions.

Tot i que la principal referència de la setmana es coneixerà aquest divendres, amb els mercats tancats. Es tracta del deflactor de consum privat PCE, la mesura preferida d'inflació de la Reserva Federal (Fed), que podria donar alguna pista sobre els moviments pròxims del banc central amb els tipus d'interès. I és que és probable que l'organisme monetari prengui amb calma el procés de relaxació monetària.

Així ho ha donat a entendre el governador de la Reserva Federal, Christopher Waller, que ha explicat que al si de l'organisme no hi ha pressa per abaixar els tipus. És més, ha subratllat que les dades econòmiques recents justifiquen endarrerir o reduir el nombre de retallades previstes per aquest any. De moment, el mercat descompta que les baixades començaran al juny.

Segons ha destacat Waller, les xifres d'inflació recents són "decebedores" i per això caldrà veure "almenys un parell de mesos de millors dades d'inflació" abans de retallar els tipus d'interès. Però a més, el governador ha assenyalat que la solidesa de l'economia i la robustesa de la contractació són altres raons per les quals la Reserva Federal té marge de maniobra si cal mantenir els tipus alts durant més temps.

I també segueix al focus el col·lapse del pont Francis Scott Key de Baltimore. Ara, més enllà de l'impacte econòmic i humà de l'esfondrament de l'estructura, que es va desplomar dimarts després de xocar el vaixell de càrrega Dali amb un dels seus pilars, es comencen a estimar també les pèrdues assegurades pel tancament del port, que segons DBRS Morningstar es podrien situar entre 2.000 i 4.000 milions de dòlars. Aquestes pèrdues, diu l'agència, unides a l'impacte comercial dels atacs hutís al mar Roig, "pressionaran a l'alça els preus de les cobertures d'assegurances marítimes a tot el món".

ALTRES MERCATS

En altres mercats, han destacat les pujades del petroli, que ha repuntat un 1,41%, fins als 87,30 dòlars en el cas del barril Brent, i també de l'unça d'or, que ha pujat un 1,01%, fins als 2.235 dòlars.

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys s'ha moderat al 4,189%, mentre que l'encreuament EUR/USD ha caigut un 0,24%, fins als 1,08. Finalment, el bitcoin ha escalat un 3,18%, fins als 70.781 dòlars.