L'IBEX perd un 3% a la setmana arrossegat pels bancs i la incertesa a França

Europa ha caigut amb força després d'una altra sessió molt mala

Per

Bolsamania | 14 jun, 2024

Actualitzat : 18:25

Les borses europees tornen a retrocedir amb força aquest divendres després de caure amb ganes ahir, encara que les retallades han estat més contingudes a l'IBEX 35 (-0,67%, 10.992 punts). Dins l'índex espanyol, que avui ha perdut els 11.000 punts després de deixar-se un 3,62% durant la setmana, destaquen una altra vegada les retallades dels bancs. De fet, el sector és el que està arrossegant tot el Vell Continent, amb descensos notables.

Al costat positiu del selectiu hi ha Solaria, que s'ha disparat un 9,7% per la notícia de Bloomberg que assenyala que ha rebut ofertes de compra no sol·licitades, citant fonts coneixedores de l'assumpte.

Dijous es va viure un altre dia més de caigudes voluminoses per a les borses europees mentre que les nord-americanes van mantenir la calma i la fortalesa i segueixen marcant màxims un dia sí i un altre també (com va fer ahir l'S&P). Tot Europa es va deixar aquest dijous al voltant d'un 2% en una jornada que va anar de més a menys i durant la qual el sector Autos va cedir amb ganes a causa dels aranzels que la Comissió Europea ha imposat als fabricants de vehicles elèctrics xinesos, que no agraden gens per la por de represàlies per part del gegant asiàtic.

En el cas de l'IBEX, on el sector Autos no està representat, els artífexs que perdés aquest dijous suports (va deixar enrere els 11.126 punts i va tancar als 11.066 punts) van ser principalment els bancs, amb descensos especialment voluminosos en Santander, Sabadell i BBVA, i també Telefónica. En tot cas, cal destacar que només dos títols de l'índex van tancar ahir en verd (Naturgy, que intenta estabilitzar-se després d'una setmana negra pel fracàs de l'OPA de Taqa) i Endesa.

La setmana ha estat marcat pel que fa a Europa pel resultat de les eleccions al Parlament Europeu, que no ha agradat per l'auge de l'extrema dreta, i que ha generat molta incertesa, principalment representada en aquest avenç electoral a França. Això ha arrossegat les borses a aquest costat de l'Atlàntic durant tota la setmana i, a la segona part, l'impost esmentat als fabricants xinesos de VE ha tingut també el seu impacte negatiu, ja que no agrada perquè pot desencadenar una guerra comercial que ningú vol.

Al mig de tot això han estat la decisió de tipus de la Reserva Federal (Fed) i l'IPC dels EUA del maig. En el primer cas, curiosament el mercat realment no s'ha pres malament que hagi baixat les expectatives de retallades de tipus per al 2024 a una des de tres, perquè creu que la Fed està sent massa conservadora. Se segueix esperant la primera rebaixa per al setembre. En el segon cas, l'IPC va sortir millor el que s'esperava, i això ha agradat. Tot i això, com diem més amunt, mentre que Wall Street ha seguit mostrant la seva fortalesa, les borses europees han patit clarament aquesta setmana.

Durant les últimes quatre sessions, i a l'espera del que faci avui, l'IBEX es deixa un 3%. Tot Europa segueix donant mostres de debilitat després de les retallades de dijous al Vell Continent i del tancament mixt i tranquil dels EUA. A Àsia, signe mixt i to també calmat. El Nikkei ha pujat moderadament després que el Banc del Japó hagi mantingut sense canvis els tipus. Tot i això, ha indicat que està considerant reduir la seva compra de bons del govern japonès.

A més de la reunió del Banc del Japó, avui hi ha poques referències. Cal destacar la publicació de l'IPC final de França del maig i, als Estats Units, de l'índex de sentiment del consumidor de la Universitat de Michigan.

Al pla empresarial, avui s'ha celebrat la Junta de Grifols, on s'ha anunciat que es completarà la venda d'un 20% de Shanghai RAAS la setmana que ve i s'ha ratificat Nacho Abia com a CEO.

Cal subratllar també que els països de G7 han acordat l'enviament de 50.000 milions de dòlars per ajudar Ucraïna.

ELS ACCIONISTES DE TESLA VOTEN A FAVOR DEL SOU DE MUSK

Finalment, els accionistes de Tesla van votar ahir a favor de reinstaurar el paquet salarial multimilionari de 56.000 milions de dòlars a Elon Musk després que fos aprovat el 2018 i que una jutgessa de Delaware l'anul·lés a principis d'aquest any després d'una denúncia d'un accionista de Tesla.

La votació a favor del pla de compensació no anul·la la decisió judicial, però proporciona una victòria a Musk i podria ajudar-lo per convèncer el tribunal que li atorgui els diners en el futur.

Musk va pujar a l'escenari després que s'anunciessin els resultats preliminars i va mostrar la seva alegria: “Només vull començar dient Déu meu! Us estimo, nois.”

Al gener, un tribunal de Delaware va qualificar la paga com a “inconcebible”. La jutgessa Kathaleen McCormick va determinar que els membres de la junta directiva de Tesla no tenien independència de Musk, no van negociar adequadament amb el CEO i no van donar als accionistes una imatge completa abans de demanar-los que votessin sobre el seu pla de compensació.

Les accions de Tesla van pujar ahir un 2,92%, però baixen un 27% des del començament d'any per la disminució en les vendes que enfronta la companyia.

CURA AMB ELS 10.800 PUNTS

Com es comenta més amunt, l'IBEX va perdre ahir el suport dels 11.126 punts.

"A mitjà i llarg termini el seu aspecte tècnic segueix sent bo, i continuarà sent així mentre que es mantingui cotitzant per sobre dels 10.800 punts", assenyalen els experts de Bolsamanía. "El primer nivell de resistència es troba als 11.469 punts, màxims anuals. Quan aconsegueixi superar aquests preus, és molt probable que puguem acabar veient una extensió de les alces fins al nivell dels 12.000 punts".

Els analistes de Bolsamanía afegeixen que els bons nivells d'acumulació donen consistència a la seva tendència alcista actual.

ALTRES MERCATS

L'euro cau als 1,0697 dòlars (-0,35%). El petroli cau amb moderació, amb el Brent als 82,63 dòlars i el WTI, als 78,44 dòlars.

L'or puja un 1,06% (2.342 dòlars) i la plata, un 0,42% (29,17 dòlars).

El bitcoin cotitza als 66.500 dòlars i l'ethereum, als 3.460 dòlars.

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys puja al 4,207%.

Últimas noticias