L'IBEX es nega a corregir i renova per la mínima els seus màxims anuals

L'IBEX ha tancat pràcticament pla (+0,02%; 9.205,50 punts) després de tancar la setmana passada amb alces acumulades del 0,65%. Diuen els experts de Bolsamanía que el selectiu segueix dibuixant mínims creixents, de manera que el més normal és que acabem veient una extensió de les pujades fins als 9.500 punts. El primer nivell de suport es troba als 8.800 punts.

Els índexs europeus pugen moderadament aquest dilluns (avui és festiu a Alemanya pel dia de Pentecosta), mentre que Wall Street rebota a l'inici de la setmana. A Àsia han dominat clarament els números verds aquesta matinada.

A l'àmbit empresarial, avui els inversors estan pendents d'Indra, que ha estat el pitjor títol del selectiu (-4,7%) després d'enfonsar-se divendres passat (-7,96%) després de la decisió de la SEPI de destituir el seu president, Fernando Abril-Martorell.

Preocupen les incerteses que s'obren després d'aquest canvi en la directiva, especialment la possibilitat que es reprengui la compra d'ITP, amb l'ampliació de capital que seria necessària per a això.

També ha corregit amb força Banc Sabadell, encara que en aquest cas les caigudes són normals després dels fortíssims guanys acumulats pel valor durant les últimes setmanes. La resta dels bancs han registrat una recollida de beneficis, encara que més moderada.

A la banda més positiu de l'IBEX, han destacat les pujades en Cellnex, Amadeus i Meliá, i Fluidra. Això indica que els inversors segueixen descomptant una recuperació sòlida del turisme durant els pròxims mesos, d'acord la pandèmia de coronavirus va sent controlada a Europa.

CONTINUA LA SANGRIA DEL BITCOIN

El bitcoin cotitza ara als 37.600 dòlars (+14%) després d'enfonsar, de nou, durant aquest diumenge per sota dels 32.000 dòlars enmig de les notícies que indiquen que les autoritats xineses i nord-americans tenen intenció d'endurir la regulació (també relacionada amb la 'mineria') i les exigències en matèria d'impostos respecte a la criptodivisa.

El bitcoin va caure diumenge al voltant d'un 16%, fins als 31.772 dòlars. La major 'cripto' del món es negociava divendres a la tarda als 35.891 dòlars després d'una setmana molt complicada durant la qual va arribar a caure un 30%.

Les notícies sobre regulacions més restrictives se sumen a tot el que ha fet i dit el CEO de Tesla, Elon Musk, sobre el bitcoin durant els últims temps. Musk va assestar un cop dur a la moneda digital a principis del mes quan va anunciar que el fabricant d'automòbils havia decidit suspendre la decisió de permetre comprar els seus cotxes amb bitcoin per motius mediambientals.

"Una vegada més, reitero: el risc governamental/regulador representa ara una amenaça existencial per a l'espai de la moneda virtual", remarca Jeffrey Halley, analista d'Oanda, en el seu informe diari.

L'ethereum puja ara un 24% després de desplomar també, fins als 2.450 dòlars.

COMPTE AMB LES BOMBOLLES

El premi Nobel d'Economia, Robert Shiller, tem que s'estigui formant una bombolla en alguns dels mercats més atractius.

Segons recull CNBC, li preocupen especialment l'habitatge, les accions i les criptodivises, on veu una mentalitat de "oest salvatge" entre els inversors.

Tot i que la cursa rècord de les accions i les monedes digitals s'ha pres un respir durant les últimes dues setmanes, Shiller està preocupat, mentre que està especialment inquiet per l'últim boom immobiliari.

"En termes reals, els preus de l'habitatge mai han estat tan alts. Les meves dades es remunten a més de 100 anys", va dir Shiller, cofundador de l'índex de preus de l'habitatge S&P CoreLogic Case-Shiller. "No crec que tot s'expliqui per la política dels bancs centrals. Hi ha alguna cosa de la sociologia dels mercats que està passant", ha afegit.

ALTRES MERCATS

L'euro s'aprecia un 0,3% i es canvia ara als 1,2218 dòlars. El petroli avança més del 2%, fins als 67,98 dòlars el Brent i als 65,24 dòlars el West Texas.

L'or suma un 0,4% ara, fins als 1.884 dòlars, i la plata un 1,5%, fins als 27,92 dòlars.

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys se situa a l'1,59% i el rendiment del bo espanyol a 10 anys baixa fins al 0,54%.