L'IBEX es deixa un 1,4% a la setmana molt afectat pels dubtes sobre els tipus

L'IBEX 35 i la resta de borses europees han caigut amb força aquest divendres (IBEX: -1,58%, 10.916 punts) seguint l'estela de Wall Street, els índexs de la qual van perdre per sobre de l'1% ahir a causa de les declaracions de membres de la Reserva Federal (Fed) refredant les expectatives de retallades de tipus i les pujades del petroli (el barril Brent ha superat els 90 dòlars enmig de la tensió geopolítica). Dins l'IBEX destaquen les retallades en IAG, que ha arribat a caure més d'un 7% i ser suspesa per subhasta de volatilitat, i que finalment ha perdut un 3%. L'acompanyen a la part més baixa del selectiu Acciona, Solaria, Enagás i Cellnex, entre d'altres.

DE TORNADA A GRIFOLS

Grifols ha obert amb caigudes destacades, però ara es recupera. La farmacèutica ha enviat un comunicat aquesta nit a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), a les 23.21 hores, per aclarir la notificació que va fer ahir a les 18.06 hores i que, segons la companyia, ha estat mal interpretada.

"En base a la interpretació errònia generada després de la publicació de la resposta de Grifols als requisits de la CNMV, volem aclarir que tots els deutes i obligacions financeres de Grifols ja han estat inclosos i divulgats als estats financers auditats publicats el 8 de març del 2024 i ratificats pel regulador", ha assenyalat la companyia.

Grifols ha volgut deixar clar que, al contrari del que recull la generalitat dels mitjans, el seu deute no s'ha recalculat a l'alça en 1.100 milions, sinó que aquests 1.100 milions "no constitueixen un deute financer, ja que estan relacionats amb els lloguers futurs dels immobles de més de 390 centres de donació de plasma a tot el món i, per tant, no representa cap deute nou".

KASHKARI REFREDA ENCARA MÉS LES EXPECTIVES DE RETALLADES DE TIPUS

Les últimes sessions han estat marcades per les declaracions de diversos membres de la Fed, incloent-hi el president de l'organisme, Jerome Powell, que han defensat que el banc central nord-americà té "temps" per decidir la data d'inici de les retallades i que no arribaran fins que hi hagi "més confiança" sobre el descens de la inflació cap a la meta del 2% interanual. El president de la Reserva Federal de Minneapolis, Neel Kashkari, va expressar dubtes aquest dijous sobre si el banc central retallarà els tipus aquest any si la inflació continua sent persistent.

Després de les fortes caigudes de Wall Street, a Àsia també han dominat clarament els descensos aquesta matinada, amb retallades més importants al Nikkei, del 2%, a mesura que el ien continua amb els avenços. El governador del Banc del Japó, Kazuo Ueda, ha assenyalat la possibilitat d'un increment dels tipus d'interès a la segona meitat del 2024 en ressaltar en una entrevista amb mitjans locals la possibilitat que l'impuls inflacionari s'enforteixi. Després de la publicació, la moneda japonesa ha arribat a un màxim de dues setmanes aquest divendres, tocant 150,81 per dòlar a Tòquio, ja que els comentaris d'Ueda apunten a la possibilitat que les diferències en les taxes entre els Estats Units i el Japó s'estrenyin.

A Àsia cal destacar també que el Banc Central de l'Índia ha mantingut els tipus sense canvis al 6,50% per sisena reunió consecutiva.

Al pla empresarial, Samsung Electronics ha anunciat que espera registrar un augment del 931% en el benefici operatiu del primer trimestre, a mesura que els preus dels xips es recuperen.

Segons un comunicat preliminar, s'estima que el benefici operatiu durant el trimestre del gener al març va augmentar fins als 6,6 bilions de wons coreans (4.890 milions de dòlars), un increment del 931% respecte a l'any anterior. El benefici al primer trimestre del 2023 va ser de 640 milions de wones.

PETROLI, OCUPACIÓ...

El petroli ha superat finalment els 90 dòlars el barril Brent després d'una setmana de pujades. Ara cotitza just als 91 dòlars (91,26 dòlars, +0,67%). El West Texas ha superat els 87 dòlars (+0,52%, 87,03 dòlars).

El cru opera prop dels seus màxims des de l'octubre a mesura que les tensions geopolítiques creixents a l'Orient Mitjà generen aversió al risc. Israel ha augmentat els preparatius per a una possible represàlia de Teheran després de l'atac de dilluns a un complex diplomàtic iranià a Síria. Mentrestant, el president Joe Biden ha dit al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que el suport dels Estats Units a la seva guerra a Gaza depèn de nous passos per protegir els civils.

D'altra banda, la dada macro més rellevant de la jornada ha estat l'informe d'ocupació del març als Estats Units, que ha mostrat la creació de 303.000 llocs de treball a la primera economia del món. Aquesta xifra és molt més alta que els 200.000 que esperava el consens i els 275.000 del mes previ.

A més de l'informe d'ocupació, avui s'han publicat les vendes al detall del febrer a la zona de l'euro.

ALTRES MERCATS

L'or segueix imparable després d'una setmana de fortes pujades en què ha marcat nous màxims històrics per sobre dels 2.300 dòlars. A tancament, puja un 1,46%, fins als 2.342 dòlars. La plata suma un 0,8%, fins als 27,46 dòlars.

L'euro canvia als 1,0835 dòlars.

El bitcoin cotitza als 68.000 dòlars i l'ethereum, als 3.320 dòlars.

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys cau al 4,369%.