L'IBEX 35 tanca gairebé pla després de caure un 2% i després de la intervenció del BoE
L'organisme monetari comprarà bons britànics a llarg termini de manera temporal
Actualitzat : 18:21
L'IBEX 35 ha reduït les pèrdues de manera destacada i ha tancat gairebé pla (-0,05%; 7.442,20 punts) després de marcar un nou mínim anual intradia als 7.273 punts, i després que el Banc d'Anglaterra s'hagi vist obligat a intervenir d'urgència al mercat britànic de bons.
L'organisme monetari ha endarrerit fins al 31 d'octubre el programa de venda de bons per reduir la mida del balanç per la caiguda de la lliura i la caiguda dels bons de UK a llarg termini.
A més, ha anunciat "compres temporals de deute públic britànic a llarg termini a partir del 28 de setembre. El propòsit d'aquestes compres serà restaurar les condicions ordenades del mercat. Les compres es realitzaran a l'escala que sigui necessària per aconseguir aquest resultat".
"Aquestes compres", ha afegit el BoE, "estaran estrictament limitades en el temps. Estan destinades a abordar un problema específic al mercat de bons del Govern a llarg termini. Les subhastes es duran a terme des d'avui fins al 14 d'octubre. Les compres es desfaran de manera ordenada i fluida un cop es consideri que els riscos per al funcionament del mercat han disminuït”.
ADVERTIMENT DE L'FMI
La intervenció del BoE s'ha produït després de l'advertiment sense precedents del Fons Monetari Internacional (FMI) al Regne Unit. L'entitat supranacional ha llançat un mordaç atac contra el pla del Regne Unit d'aplicar retallades fiscals finançades amb el deute per valor de 45.000 milions de lliures, instant el Govern a "reavaluar" el pla i advertint que el paquet "sense objectius" amenaça amb avivar la inflació.
El Fons ha avisat que estava "seguint de prop" els esdeveniments al Regne Unit i que estava "compromès amb les autoritats" després que el ministre d'Hisenda Kwasi Kwarteng desvetllés les retallades fiscals la setmana passada, provocant un col·lapse en el valor de la lliura esterlina i un augment dels costos d'endeutament del país.
MASSA PREOCUPACIONS
Les borses europees han recuperat terreny, encara que estan en negatiu, per les preocupacions econòmiques al voltant de la inflació i les perspectives de creixement, que està disparant al dòlar i la rendibilitat dels bons. Les borses del Vell Continent, a més, encaixen l'escalada de tensions amb Rússia pel que sembla un sabotatge al gasoducte Nord Stream, que ha tornat a dinamitar l'euro fins al pitjor canvi de més de 20 anys, (encara que la divisa europea recupera un 0,5%, fins als 0,9642 dòlars).
Des del dia 20 passat, el selectiu s'ha desplomat un 7% i ha marcat nous mínims anuals als 7.273 punts. "Si rebota abans de tocar els mínims, seria un senyal de fortalesa. Si bé, no veurem una mostra clara de millora mentre que es mantingui cotitzant per sota dels 7.800 punts, encara que el nivell clau és als 8.235 punts", indiquen els analistes de Bolsamanía.
El caos als mercats globals no convida a l'optimisme i es va veure agreujat dimarts per l'auge dels preus del gas natural a Europa, després de les explosions i els desperfectes en tres grans gasoductes. La causa de l'incident segueix sense estar clara, tot i que s'imposa la narrativa que ha estat un sabotatge, i per això "el mercat del gas natural seguirà de prop els resultats de les investigacions per calibrar les implicacions per a la seguretat energètica europea", indiquen els experts de Danske Bank.
"Sembla un accident? Pel que fa al context geopolític: en realitat no. I Alemanya i els Estats Units sospiten que es tracta d'un sabotatge dels russos més que no pas d'una qüestió tècnica", afegeix Ipek Ozkardeskaya, analista de Swissquote. "El dany a les infraestructures porta clarament les tensions entre Occident i Rússia a un punt d'inflexió, i tira per terra les esperances de veure'n una millora ben aviat, tant al front geopolític com a l'energètic", afegeix.
BANCS CENTRALS, DIVISES I BONS
El mercat continua centrat en els discursos dels bancs centrals. Aquest dimecres ha parlat Christine Lagarde, que ha reiterat que el BCE no pretén causar una recessió, però que seguirà pujant tipus per controlar la inflació.
A més, la rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys s'ha col·locat per sobre del 4% per primera vegada des del 2010, després de superar el 3,9% durant la matinada. tot i que ara es torna a moderar al 3,75%.
La lliura esterlina, per part seva, que s'enfonsava un 1,5%, fins als 1,0569 dòlars, ara rebota un 0,3%, fins als 1,0763.
ALTRES MERCATS
El petroli puja un 3%. El Brent se situa als 88,26 dòlars i el WTI, als 80,91 dòlars.
L'or puja un 1,5% (1.661 dòlars) i la plata avança un 1,6% (18,63 dòlars).
El bitcoin rebota un 1,9% (19.432 dòlars) i l'ethereum, un 0,4% (1.326 dòlars).