L'agressivitat de Lagarde i la pujada de tipus del BCE enfonsen l'IBEX 35 i Europa

L'IBEX 35 i la resta de borses europees han tancat amb caigudes aquest dijous (IBEX: -1,7%, 8.218; DAX: -3,23%; CAC: -3,18%; FTSE MIB: -3,3%) al mig de la sensació agredolça que ha deixat la Reserva Federal (Fed) i mentre assimilen l'allau de decisions sobre els tipus d'interès. Avui s'han conegut la del Banc d'Anglaterra (eleva tipus en 50 punts bàsics i anticipa més alces), el Banc Nacional Suís (increment del 0,5%) i el Banc de Noruega (pujada de 25 punts bàsics). Per part seva, el Banc Central Europeu (BCE), actor protagonista aquest dijous, ha pujat els tipus en 50 punts bàsics i anticipa més alces en el futur. Tot això ha provocat que el selectiu espanyol hagi experimentat la seva pitjor sessió dels darrers tres mesos.

"En particular, el Consell de Govern estima que els tipus d'interès hauran d'incrementar-se encara significativament a un ritme sostingut fins a assolir nivells prou restrictius per assegurar que es tornin a situar de manera oportuna en l'objectiu del 2% a mitjà termini", explica organisme radicat a Frankfurt. Així mateix, la institució presidida per Christine Lagarde ha advertit que "la inflació continua sent excessivament elevada" i que "les pressions inflacionistes subjacents al conjunt de l'economia han augmentat", alhora que han subratllat que "si es produís una recessió, seria relativament curta i poc profunda”.

El BCE també ha confirmat que començarà la reducció del balanç (enduriment quantitatiu o QT) el març del 2023. "El Consell de Govern també ha debatut avui els principis per a la normalització de les tinences de valors mantinguts per l'Eurosistema amb fins de política monetària". En aquest sentit, el BCE ha explicat que, "a partir de principis de març del 2023, la mida de la cartera de l'APP baixarà a un ritme mesurat i predictible, atès que l'Eurosistema no reinvertirà íntegrament el principal dels valors que vagin vencent. El descens serà, de mitjana, de 15.000 milions d'euros mensuals fins al final del segon trimestre del 2023 i, a partir de llavors, el seu ritme es determinarà més endavant”.

LAGARDE, MÉS AGRESSIVA DEL QUE S'ESPERAVA

La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ha sorprès els mercats en mostrar un discurs més agressiu del que s'esperava en roda de premsa. "De manera significativa implica que apujarem els tipus d'interès a un ritme de 50 punts bàsics per reunió de manera sostinguda", ha afirmat.

La banquera central ha subratllat que els tipus continuaran pujant "de manera significativa" i ha anticipat menys creixement i més inflació als propers mesos. En aquest sentit, ha subratllat que la pressió sobre els preus continua sent elevada malgrat que l'IPC s'ha moderat pels preus de l'energia.

"Encara que les dades d'inflació poden baixar al desembre, tenim bones raons per esperar més inflació al gener i al febrer. La nostra visió se centra a llarg termini i això és el que orienta la nostra política. Gener i febrer són mesos en què les pujades als preus de l'energia es traslladen als preus al detall”, ha explicat Lagarde. "Som molt conscients d'això. L'alimentació i l'energia continuaran pujant, cosa que explica les nostres previsions".

LA FED COMPLEIX EL GUIÓ

Com estava previst, la Fed va apujar els tipus en 50 punts bàsics però, també com molts esperaven, va deixar clar que “augments continus en els interessos seran apropiats per aconseguir una postura de política monetària que sigui prou restrictiva”.

Jerome Powell va dir una cosa que molts economistes estan repetint des de fa temps, que "no és tan important com de ràpid anem, sinó quin serà el nivell final dels tipus".

"La suposició que els tipus d'interès podrien romandre més alts durant més temps va provocar una resposta adversa dels inversors. Jerome Powell, president de la Reserva Federal, va dir que és essencial mantenir la batalla contra la inflació durant la roda de premsa. Va explicar que això és necessari per evitar que s'arreli l'expectativa d'un augment dels preus", comenta Naeem Aslam, director d'anàlisi d'AvaTrade.

Així doncs, certa decepció al mercat que va portar ahir que es visqués una sessió volàtil a Wall Street que va finalitzar en vermell i que avui pesa de nou a l'altra banda de l'Atlàntic. També ha provocat descensos aquesta matinada a Àsia.

A més de totes les decisions dels bancs centrals, avui s'han conegut altres referències d'interès, com ara les vendes detallistes als Estats Units (que van registrar una caiguda mensual del 0,6%, superant la previsió del consens) i les peticions setmanals de desocupació (van baixar fins a les 211.000 des de les 231.000 registrades a la setmana anterior).

A més, s'han publicat múltiples dades a la Xina, totes pitjors del que s'esperava. La producció industrial del mes de novembre puja un 2,2% des del 5,0% previ i per sota de l'estimació del 3,6%. Les vendes al detall del mateix mes han caigut un 5,9%, més del que s'esperava i enfront del -0,5% previ. Morgan Stanley, però, ha elevat la previsió de creixement de la Xina per al 2023 al 5,4% (des del 5%), ja que espera que, amb la reobertura després de la Covid, el repunt de l'activitat arribi abans del previst.

ELON MUSK VEN MÉS ACCIONS DE TESLA

D'altra banda, avui es parla d'Elon Musk, que aquesta setmana ha deixat de ser l'home més ric del món segons els rànquing de Forbes i de Bloomberg.

Musk s'ha desfet d'accions de Tesla per quart cop aquest any. El CEO de Tesla ha venut gairebé 22 milions d'accions del fabricant de cotxes elèctrics per 3.580 milions de dòlars entre el 12 i el 14 de desembre.

Les accions de Tesla s'enfonsen un 55% aquest any a mesura que els inversors es mostren cada cop més preocupats per la compra de Twitter per part de Musk, valorada en 44.000 milions, a la qual cosa se suma la inquietud per la pujada dels tipus d'interès, que encareix els cotxes.

ALTRES MERCATS

L'euro canvia a 1,0627 dòlars (-0,5%). El petroli cau amb ganes. El Brent se situa als 81,11 dòlars i el WTI, en 75,60 dòlars.

L'or cedeix un 1,7% (1.787 dòlars) i la plata baixa un 3,59% (23,27 dòlars).

El bitcoin cau un 2% (17.386 dòlars) i l'ethereum perd un 3% (1.269 dòlars).

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys se situa al 3,45%.