Fortes caigudes per a l'IBEX durant una altra jornada molt volàtil per la crisi de l'energia

Les borses ens tenen acostumats durant els últims temps a pujar un dia de manera destacada i a caure un altre de forma important. L'IBEX no n'és una excepció. Fa setmanes que està 'regalant' als inversors ensurts per després recuperar-se, i avui n'ha tocat un altre (-1,71%, 8.775,00 punts) després de les alces voluminoses d'ahir a banda i banda de l'Atlàntic. Durant la jornada, la por d'una crisi energètica ha estat el principal factor negatiu.

Dins de l'IBEX, Naturgy ha tancat en positiu sostinguda per l'OPA parcial d'IFM. En declaracions a Bolsamanía, Jaime Siles, responsable a Espanya del fons australià, ha comentat que "no ens penedim" de la polèmica sobre el dividend i ha anticipat que esperen arribar al 17% del capital.

A la banda negativa, Inditex, ArcelorMittal, IAG, Indra i Meliá han estat els valors més baixistes, amb pèrdues superiors al 3%. Ha destacat la forta correcció de la matriu de Zara, un dels valors amb més pes dins de l'índex.

El factor que ha limitat les pèrdues a Europa ha estat Vladímir Putin. El president rus s'ha compromès amb el subministrament de gas cap a Europa, en assegurar que Rússia "sempre" serà un subministrador "fiable" de gas, complidora de les seves "obligacions".

Això ha detingut l'espiral alcista del preu del gas a Europa, que estava pujant un 25% aquest dimecres i s'ha girat a la baixa: ha reduït en part el temor dels inversors d'una crisi energètica al Vell Continent. No obstant, la situació segueix sent molt volàtil i incerta de cara a l'hivern.

L'agenda d'avui ha inclòs com a dades més destacades les vendes al detall de l'eurozona d'agost (van pujar un 0,3% mensual, menys del que s'esperava) i l'informe d'ocupació de la consultora ADP del mes de setembre, avantsala de l'informe d'ocupació que es publicarà als Estats Units aquest divendres.

Aquest indicador ha superat previsions, en mostrar la creació de 568.000 llocs de treball al mercat laboral nord-americà, xifra per sobre del que s'esperava. Pel que sembla, el final dels subsidis a la desocupació ha incentivat la recerca de feina, la qual cosa anticipa, al seu torn, l'inici del tapering per part de la Reserva Federal.

Per la resta, els inversors segueixen movent-se entre la por que els provoca la situació econòmica, pressionada per la pujada de la inflació enmig de la crisi energètica, i el desig de que persisteixin les pujades a les borses. Hi ha certa manca de tendència ara al mercat i també certa dosi de nervis que donen lloc al fet que els vaivens s'estiguin convertint en una cosa habitual.

Alimentant aquests temors, aquest dimarts, la directora gerent de Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, va demanar que es prenguin mesures contundents per salvaguardar la recuperació i va avançar que en l'actualització de les Perspectives de Creixement Mundial de la setmana que ve ara l'FMI preveu que el creixement es moderi lleugerament aquest any. "Els riscos i obstacles per a una recuperació mundial equilibrada s'han tornat encara més pronunciats", va dir.

ELS 9.055 PUNTS SEGUEIXEN EN LA MIRA

L'IBEX va dibuixar aquest dimarts un bon senyal tècnic després d'aconseguir superar els màxims de la sessió anterior i va deixar la sensació que podria atacar per fi els 9.055 punts. No obstant això aquest dimecres, com ha passat en infinitat de jornades prèvies, ha tornat a recular en el seu intent.

D'altra banda, cal assenyalar que el DAX, l'índex més rellevant d'Europa, ha polvoritzat avui la clavicular del cap i espatlles, emportant-se per davant el suport dels 15.000 punts. I si això finalment es confirma en preus de tancament (els futurs tanquen amb Wall Street), no serà en absolut un factor positiu per a la resta de mercats del Vell Continent.

ALTRES MERCATS

L'euro es canvia a 1,1544 dòlars (-0,47%). El petroli cedeix un 1,5%, amb el Brent als 81,33 dòlars i el WTI als 77,68 dòlars.

L'or i la plata cauen lleugerament, fins als 1.759 dòlars i als 22,48 dòlars, respectivament.

El bitcoin puja un 6% (54.026 dòlars) i apunta ja als seus màxims històrics dels 65.000 dòlars, mentre l'ethereum repunta un 3%, fins als 3.359 dòlars.

La rendibilitat del bo nord-americà a 10 anys se situa a l'1,547%.