L'Ibex i la resta d'Europa mantenen la calma a la vigilia d'Acció de Gràcies

L'Ibex i la resta de borses europees, després de viure aquest dimarts una sessió amb predomini de números vermells, que van acabar sent lleus per a l'Ibex i considerablement acusats per a la bossa italiana (-1,65%), cotitzen amb calma avui dimecres (Ibex: -0,02%, 8.814 punts). Això, després que ahir Wall Street finalitzés el dia de manera dispar, amb alces en el Dow i el S&P i de nou retallades per al Nasdaq (per l'augment dels rendiments dels bons després del nomenament de Jerome Powell), i després d'una sessió a Àsia en la qual el Nikkei cau amb força després de tancar en la passada jornada.

Dins de l'Ibex destaquen les pujades en Endesa, en el dia en què Enel ha anunciat el seu Pla Estratègic i avança un 5% en la bossa italiana, i les caigudes en Siemens Gamesa o BBVA (enmig de la complicada situació a Turquia). D'altra banda, cap señalar que Aedas i Grenergy han publicat resultats.

Els inversors encaren així la sessió prèvia al festiu d'Acció de Gràcies als EUA, quan les borses estatunidenques tanquen, unes vacances que s'allarguen al divendres, dia del Black Friday i en el qual les bosses a l'altre costat de l'Atlàntic només estan operatives fins a la mitja sessió (19 hora espanyola).

En el calendari d'aquest dimecres figura com a referència macro principal a Europa el*IFO d'Alemanya del mes de novembre. L'índex de clima empresarial alemany va caure en aquest mes. Els colls d'ampolla en el sector manufacturer i el repunt de les infeccions de Covid-19 van enterbolir les perspectives de creixement de la major economia europea.

Als Estats Units, atents a un al·luvió de dades, entre els quals destaquen les vendes d'habitatges nous o el PIB i el PCE del tercer trimestre, juntament amb les peticions setmanals de desocupació o les actes de l'última reunió de la Fed. A Àsia, el Japó ha publicat el PMI manufacturer preliminar de novembre, que ha quedat en 54,2, per sobre del previ de 53,2 però per sota de l'estimació de 54,5. A més, el Banc de la Reserva de Nova Zelanda ha pujat els tipus per segon mes consecutiu, fins al 0,75% des del 0,5%, tal com estava previst.

Respecte a les actes de la Fed, aquests analistes no esperen que ofereixin massa sorpreses, però apunten que podrien servir per a conèixer les deliberacions del *FOMC sobre el procés de presa de decisions a l'hora de decidir la quantia de la reducció inicial. "Encara que la reducció inicial de les compres d'actius era àmpliament esperada -una rebaixa mensual inicial de 10.000 milions de dòlars en bons del Tresor i 5.000 milions de dòlars en valors recolzats per hipoteques-, serà interessant esbrinar quants membres del *FOMC volien anar més ràpid", afegeixen aquests experts.

EL MAJOR RISC

El major risc per a les bosses ara és el ressorgiment dels casos de Covid-19 a Europa, tal com destaquen la majoria d'informes. En el Vell Continent, les morts causades pel virus aconseguiran probablement els 2,2 milions al març de 2022 si es manté la tendència actual, aventura Naeem Aslam, director d'anàlisi de *AvaTrade.

"Els casos de Covid-19 als EUA també van en augment, i els culpables del repunt són les persones que es neguen a vacunar-se, la qual cosa suposa una enorme pressió per als hospitals. La sisena onada, fins ara, ha afectat greument a Michigan, que té gairebé 600 casos per cada 100.000 individus. Aquesta xifra hauria de cridar l'atenció de les autoritats estatunidenques, ja que triplica la mitjana nacional de casos", explica aquest expert.

PENDENTS DE LA LIRA

Aquest dimecres es continua parlant de la lira turca després del crash del 14% de la passada jornada. En un moment donat, un dòlar va arribar a equivaler a 13,44 lires, superant la resistència de les 11 lires per dòlar. Diuen els experts que la caiguda de la lira turca és impactant perquè no fa molt, en 2019, un dòlar estatunidenc equivalia a 5,6 lires.

La caiguda del valor de la moneda de curs legal de Turquia es deu a la insistència del president Recep Tayyip Erdogan a mantenir baixos els tipus d'interès de la seva nació malgrat la pujada descontrolada dels preus. La pujada dels preus a Turquia és de gairebé el 20%, cosa que significa que el poder adquisitiu dels ciutadans turcs ha caigut dràsticament.

El famós inversor Mark Mobius ha dit en declaracions a 'CNBC' que Turquia pot no ser l'únic país que s'enfronti a una crisi monetària davant les perspectives de pujades de tipus als EUA.

ALTRES MERCATS

L'euro es canvia a 1,125 dòlars (+0,04%). El petroli puja un 0,35%, fins als 82,60 dòlars el Brent i els 78,78 dòlars el *WTI després de confirmar-se l'acció coordinada dels EUA i altres potències per a alliberar reserves.

L'or i la plata avancen posicions de manera moderada, fins als 1.793 dòlars i els 23,61 dòlars, respectivament.

El bitcoin cau un 1,9% (56.508 dòlars) i el ethereum un 2,2% (4.272 dòlars).

La rendibilitat del bo americà a 10 anys se situa en el 1,646%.