Sangria a les criptos per la tensió a Israel i els dubtes sobre el halving

Fortes caigudes en les criptomonedes, que han perdut pràcticament un 5% de capitalització borsària l'últim dia. El bitcoin (BTC) lidera aquests descensos, amb retallades de més del 4,6% que han arrossegat la resta d'actius digitals i que han portat la criptomoneda reina fins al nivell dels 63.400 dòlars; tot i això, el criptoactiu rei ha arribat a caure per sota dels 62.000 dòlars a les últimes 24 hores. Alhora, l'ethereum (ETH) també cau un 4,5% i ha perdut els 3.100 dòlars.

Com diem, la resta d'altcoins també s'han tenyit de vermell. Destaca l'enfonsament per sobre de l'11% de la solana (SOL) i del 10% en toncoin (TON), mentre que altres criptoactius com XRP, cardano (ADA), avalanche (AVAX), dogecoin (DOGE) o shiba inu (SHIB) xifren les pèrdues entre el 3% i el 8%.

Tot i haver rebut l'impuls dels fons cotitzats (ETF, per les sigles en anglès) de BTC i ETH al comptat aprovats a Hong Kong les primeres hores de la sessió, els actius digitals no van trigar a contagiar-se de l'escalada de tensió a l'Orient Mitjà. Els experts opinen que un conflicte potencial entre Israel i l'Iran no hauria d'impactar a la gran majoria d'economies occidentals desenvolupades, però l'avís de les Forces de Defensa d'Israel que hi haurà una "resposta" a l'atac de Teheran s'ha fet notar als mercats.

"Més enllà de la nova onada d'incertesa, l'actual conflicte entre Israel i l'Iran no hauria d'impactar severament l'economia global. Recordeu que ni la guerra a Gaza ni els atacs dels hutís al transport marítim al mar Roig han marcat, fins ara, una diferència important en les perspectives econòmiques i financeres globals", afirma Holger Schmieding, economista en cap de la companyia alemanya Berenberg.

Per la seva banda, Matteo Greco, analista d'investigació de Fineqia, opina que la confluència d'aquesta situació amb el halving és el que ha provocat aquest descens agut dels preus. Això es deu, apunta, al fet que la reducció a la meitat de les recompenses de la xarxa Bitcoin comença a ser vist com un esdeveniment de "comprar el rumor i vendre la notícia".

"Aquest sentiment baixista a curt termini també es reflecteix en la sortida neta de 85 milions de dòlars dels ETF de BTC al comptat durant la setmana, cosa que indica una major recollida de beneficis i cautela per part dels inversors després de la forta tendència alcista tant al quart trimestre del 2023 com al primer trimestre del 2024", explica Greco. El flux net total de la setmana passada va assolir els 82,5 milions de dòlars negatius, la majoria dels quals procedien de, com és habitual, sortides en Grayscale Bitcoin Trust (GBTC).

Tot i la desacceleració, però, els volums de negociació es van mantenir sòlids i els ETF van registrar un volum de negociació setmanal d'aproximadament 16.200 milions de dòlars, amb una mitjana diària de 3.200 milions de dòlars. El volum de negociació acumulat des de la seva creació puja ara a uns 212.000 milions de dòlars, amb un volum mitjà diari d'aproximadament 3.300 milions de dòlars.

Al front macroeconòmic, les dades d'inflació recents dels EUA, que van superar les expectatives, també han contribuït a aquest empitjorament dels preus a causa del canvi en les projeccions de retallada de tipus per al 2024. Inicialment, les expectatives eren d'una reducció de menys 75 punts bàsics (equivalent a tres retallades de 25 punts bàsics) dels tipus d'interès. Tot i això, després de les últimes dades, les projeccions anticipen ara retallades de 25 o 50 punts bàsics al llarg de l'any, esperant-se la primera retallada al tercer trimestre i una possible segona retallada cap a finals d'any. Alguns fins i tot opinen que hi ha marge perquè la Reserva Federal (Fed) torni a trepitjar l'accelerador.

"La persistència de nivells d'inflació superiors als objectius dels bancs centrals podria donar lloc a un període prolongat d'enduriment de la política monetària. Això podria contribuir encara més als reptes a curt termini als quals s'enfronten els actius de risc, ja que els inversors reajusten les carteres en resposta a les expectatives revisades a mitjà termini influïdes pels últims indicadors financers", sentencia Greco.