El bitcoin ignora la Xina i recupera els 40.000 malgrat un nou envit legal

El nou pas donat per les autoritats xineses contra la mineria del bitcoin i les activitats relacionades amb criptodivises no han afectat el mercat, que deixa pujades en la majoria de tokens. La creació de Satoshi Nakamoto va cap als 40.000 dòlars, després de caure aquest dimarts cap als 36.000 dòlars, mentre l'ethereum sembla tenir ganes de volar per sobre dels 3.000 dòlars.

A les altres 'altcoins' el verd també s'imposa, com al cardano, que puja més d'un 10%, fins als 1,7 dòlars, mentre el dogecoin ho fa marginalment, fins als 0,35 dòlars. La capitalització total també es va recuperant i depassa els 1,7 bilions de dòlars. "Els preus continuen recuperant-se de la seva recent ressaca", comenta Naeem Aslam, director d'anàlisi d'AvaTrade. "El fet és que el bitcoin havia de tenir una correcció, i sembla que les vendes poden haver acabat per ara, ja que el preu podria estar trencant per sobre de l'SMA de 200 dies en el marc de temps diari".

Les pujades es produeixen al mateix temps que la regió xinesa de Mongòlia Interior ha proposat càstigs per a les empreses i els individus implicats en la mineria de divises digitals, per tal de reprimir encara més aquesta pràctica. La mesura és un pas més del gegant asiàtic contra les monedes digitals, per contenir el seu creixement al mateix temps que acceleren el procés de llançament del seu e-iuan.

La normativa arriba després que el viceprimer ministre xinès, Liu He, digués la setmana passada en un comunicat que cal "prendre mesures enèrgiques contra el comportament de mineria i comerç del bitcoin" per evitar la "transmissió de riscos individuals a l'àmbit social". Aquests comentaris s'han interpretat com una declaració d'intencions de Pequín de continuar amb la seva particular creuada, que ja dura gairebé cinc anys, contra el comerç del bitcoin i altres activitats relacionades amb les monedes digitals.

Els últims esborranys de propostes de Mongòlia Interior apunten a empreses de telecomunicacions i Internet que es dediquen a la mineria de monedes virtuals. La Comissió de Desenvolupament i Reforma de Mongòlia Interior va dir que aquestes empreses podrien veure revocades les seves llicències comercials si es descobreix que estan involucrades en la mineria.

Els centres de dades o de computació en el núvol podrien veure revocades les polítiques de suport governamental preferencials de les que gaudeixen actualment. També es preveuen dures penes per a les persones implicades en el blanqueig de fons a través de monedes digitals.

La dura postura de Mongòlia Interior pel que fa a la mineria va començar al març, després que anunciés plans per prohibir nous projectes de mineria de moneda digital i tancar l'activitat existent per reduir el consum d'energia. La regió de nord de la Xina no va complir amb els objectius d'ús d'energia de Pequín el 2019 i posteriorment va establir plans per reduir el consum d'energia.

La Xina representa al voltant del 65% de la mineria de bitcoin del món. A causa de la seva energia barata, Mongòlia Interior representa al voltant del 8% a nivell mundial, una quota més gran que la dels Estats Units.

La dura postura de la Xina enfront de les criptodivises no és nova. La Xina va tancar les borses de criptodivises locals el 2017 i, aquest mateix any, va prohibir les trucades ofertes inicials de monedes (ICO). Però els operadors han seguit operant a la Xina continental, encara que les borses s'han traslladat a l'estranger.

L'escrutini de Mongòlia interior sobre la mineria de bitcoin es produeix específicament quan la Xina intenta tornar-se verd. El president Xi Jinping va dir l'any passat que el país es proposa assolir el pic d'emissions de diòxid de carboni per 2030 i la neutralitat de carboni per a l'any 2060.