Telefónica, l'eterna promesa: què cal perquè es desperti?

Són molts els mesos durant els quals hem estat repetint una i una altra vegada el mateix discurs, que Telefónica segueix mostrant una clara debilitat intrínseca, ja que és dels pocs títols del nostre mercat que encara segueix sense ser capaç de tancar/anul·lar el buit baixista setmanal de mitjans de març de 2020.

Telefónica ha presentat un benefici net al tercer trimestre de 706 milions d'euros. Durant el període de gener a setembre, el seu benefici es dispara fins als 9.335 milions, en comptabilitzar impactes nets positius extraordinaris de 7.700 milions d'euros per "les plusvàlues procedents principalment del tancament de la fusió d'O2 i Virgin Media al Regne Unit i de la venda de les torres de Telxius".

Tècnicament, allò de sempre. El valor ha intentat una vegada més, sense èxit, atacar la important resistència que li confereix el buit baixista setmanal del març del 2020 als 4,40 euros. Aquest forat s'ha omplert parcialment en un parell d'ocasions, però continua sense tancar. Cosa que ja han fet la gran majoria dels valors del nostre mercat. I ja no parlem de si ens fixem a la resta d'Europa i de Wall Street. I encara que ho aconseguís, després hauria de lliurar la mare de totes les batalles amb el nivell dels 4,90 euros: la directriu baixista que uneix tots i cadascun dels successius màxims decreixents des de mitjans del 2015. Massa esculls pel camí en un valor que cada dia que passa s'allunya més i més de les resistències clau.