Si cal llançar-se a la piscina en la plata, és ara

Des dels màxims de maig (28,73 dòlars) la plata es troba immersa dins d'una espiral baixista sense fi, construint successius màxims i mínims decreixents que no semblen tenir fi.

Des de juliol de 2020 el preu de la plata està immers dins d'un impecable lateral, amb zones de suport (en nombres rodons) als 22 dòlars i resistència als 30 dòlars. De manera que tenim quatre punts de suport o de tangència a la base del lateral i dos a la part alta. O sigui, sis punts de suport dins d'aquest rang de preus. La setmana passada aquest va marcar un mínim als 21,40 dòlars, però en preus de tancament setmanals va tancar als 22,50 dòlars. És a dir, no es va arribar a confirmar la perforació del suport dels 22 dòlars.

Això col·loca, de nou, el preu a les portes de nivells de compra òptims per a 'trading'. Ja que en el moment actual l'equació rendibilitat-risc es fa òptima pel costat llarg o alcista i als diferents nivells de preu més propers possibles al suport dels 22 dòlars, amb una ordre de prou pèrdues setmanal per sota dels 22 dòlars. De manera que mentre no tanqui un divendres per sota dels 22 dòlars, deixarem la porta oberta a la possibilitat, fins i tot, que intenti buscar, de nou, la part alta del lateral a mitjà termini. La primera gran resistència en aquest moment la tenim, com no pot ser d'altra manera, a l'últim màxim decreixent (24,85 dòlars).