Mentre l'S&P 500 respecti els 4.495 punts aquí no ha passat res

El doble sostre és un patró de canvi de tendència baixista. Es dona, principalment, després d'importants trams alcistes i aquesta es caracteritza per construir dos màxims consecutius al mateix nivell de preus.

Mostrant una vall o depressió entre els dos sostres, nivell de suport conegut com a clavicular o línia de coll de la formació correctiva. En si, la figura ens mostra la intenció per part dels inversors de no deixar que el preu arribi a nous màxims i la determinació de posar fi a la tendència alcista prèvia.

De manera que quan el preu recau des de la segona vall i acaba perforant el suport, preferiblement amb increment del volum, és quan el doble sostre queda confirmat. L'objectiu de caiguda de la figura de tornada és el resultat de projectar a la baixa i des del punt de ruptura de la línia de coll l'alçada dels dos sostres. I sempre és un objectiu de caiguda mínim teòric.

I això és el que potencialment tindríem, si el principal índex del món perforés el suport que presenta als mínims de principis de desembre: l'últim mínim creixent. Després no el perfori aquí no ha passat res i tot és una falsa alarma. Un cop més, quan venen mal temps, Wall Street és el que millor aguanta el tipus. I com a mostra un botó: des dels màxims anuals l'IBEX cau un 11%, el DAX, un 6,5% i l'Euro Stoxx 50, un 7%. Durant el mateix període, l'S&P 500 només ha caigut un 4%. Sobren les paraules.