L'S&P 500 i el seu 'affair' amb la MM200 setmanal

Encara és aviat per cantar victòria, ja que figura de volta no tenim i tot encaixa a dia d'avui dins del que és un simple rebot. Però mai se sap, per algun costat caldrà començar.

Ni de bon tros volem donar a entendre que tinguem un sòl de mercat definitiu. Encara és aviat per saber-ho, ja que figura de volta com a tal no tenim i dubto molt que es construeixi a curt termini. Encara que, com ens agrada recordar, sempre sabem com comencen les coses, però no com acaben. I la veritat és que a dia d'avui tenim una correcció, molt violenta això, sí, d'entre el 50-61,8% de retrocés de l'últim gran impuls alcista. La qual cosa va portar el principal índex del món des dels 1.810 fins als 2.940 punts. Després, fins aquí, es pot dir que la correcció encaixa dins dels paràmetres normals.

D'altra banda, molt se sol parlar de la MM200 diària (o mitjana mòbil simple de 200 sessions) com a indicador per saber si un determinat subjacent es troba en tendència alcista o baixista de fons, quan la realitat és que a la gran majoria de les ocasions aquesta genera nombrosos senyals falsos tant a l'alça com a la baixa, més soroll que una altra cosa. No obstant això, des de la meva experiència la MM200 setmanal és molt més fiable a mitjà i a llarg termini. I la veritat és que si agafem el gràfic setmanal de llarg termini, des de 2001, aquesta estaria actuant amb precisió mil·limètrica com resistència/suport segons sigui el moment del mercat. I des de mitjans de 2011 la MM200 setmanal està actuant, al tick, com a suport.

De la qual cosa es dedueix que qualsevol mínim possibilitat que Wall Street hagi construït un sòl de mercat passa perquè es respecti, en tot moment, els mínims de 2018, és a dir als 2.346 punts. Ara bé, a curt termini sembla que el rebot pot tenir continuïtat fins aproximadament a la zona de resistència, abans suport, dels 2.600-2.625 punts (retrocés temporal?).