L'S&P 500 experimenta la major pujada en punts de la història, i en realitat tot segueix igual

Aquest dimecres vam comentar que els nivells extrems de 'sobrevenda' així com el pànic que es començava a respirar al parquet eren símptomes que el rebot no podia caminar molt lluny.

En l'anàlisi de primera hora d'aquest dimecres vam comentar que a causa de l'extrema sobrevenda assolida i, sobretot, la por que es respirava al mercat, més aviat pànic, el lògic era apostar per importants rebots en qualsevol moment (llegiu aquí l'anàlisi en castellà). I el rebot va arribar marcant una fita històrica: el Dow Jones i l'S&P 500 van experimentar les majors pujades en punts de la història. Això vol dir que es van acabar les caigudes? No necessàriament. De fet, a dia d'avui i com es pot observar en el gràfic aquest encaixa dins del que és un simple rebot o fase de reacció després de deixar-se un 20% des dels màxims anuals i després de caure un 8% durant les quatre sessions prèvies aquest dimecres.

A mitjans de la setmana passada dèiem que l'S&P 500 perforava els mínims anuals, ara resistència (2.530) i que si fèiem cas a la gran formació baixista en 'cap i espatlles' aquest apuntava, com a mínim, cap a la zona dels 2.300 punts. Els mínims d'aquest dimecres es van marcar als 2.316 punts del Mini S&P 500 que és el gràfic que tenim davant. Per tant, l'objectiu de caiguda de la formació baixista s'ha complert al cèntim.

Arribats a aquest punt, la veritat és que a dia d'avui tot encaixa dins d'un simple rebot, sense més. Però no és menys cert que als mercats, com a la vida mateixa, sempre sabem com comencen les coses, però mai com acaben. Cosa que vol dir que si volem tenir l'esperança que hàgim vist el final de les caigudes hem d'exigir-li al preu que respecti en tot moment els mínims d'aquest dimecres.

Si tirem enrere el gràfic en el temps, em quedo amb l'impecable rebot de l'S&P 500 des de la MM200 setmanal. Mitjana mòbil que ha estat actuant com a suport, amb precisió mil·limètrica, des de finals de 2011.