Ibex: un pas endavant, dos passos enrere

Malgrat les pujades d'aquest dimarts al parquet, tot segueix exactament igual: seguim resistint per la mínima per sobre dels suports, però no hi ha combustible per atacar resistències.

Si mirem el gràfic diari dels nostre selectiu aquest últim mes, el que tenim al davant és més o menys un encefalograma pla, un moviment estret amb base als 6.600 i els 7.100 punts per sobre, en xifres rodones. Però com que tenim màxims decreixents, es podria dir que estem fent un passet cap endavant, i dos cap enrere. Però al final, encara que 'in extremis', aconseguim respectar suports. El més immediat, que ja ens el sabem de memòria, el tenim gairebé a tocar, els 6.580 punts. Per sobre, pel costat de les resistències, hi seguim tenint l'últim buit baixista (6.992) i per sobre, i de més rellevància, els màxims del rebot en 7.210 punts. I aquí seguim, emprenyant la gata, passant els dies i les setmanes sense ser capaços ni de perforar suports ni d'atacar resistències.

El perill que ja fa dies que comentem és troba en la clara feblesa del nostre selectiu, que més o menys va tirant perquè el 'boss', és a dir, Wall Street, segueix molt fort. En el moment en què allà decideixin fer un descans ben merescut, aquí tornarem a patir, com sempre. I el cert és que per sota dels 6.580 no s'observen suports realment rellevants fins als mínims de març.