Ibex 35: o bé reaccionem ja o ens en anem de cap als mínims de març

La setmana que acabem de deixar enrere ens deixa un saldo deutor pròxim al 3%, i ens col·loca en un moment molt delicat. Es podria dir que estem fent malabarismes amb els suports.

La setmana que acabem de tancar ha estat clarament baixista per al conjunt de les borses del Vell Continent, però també és cert que les sensacions que ens deixen els diferents índexs no és la mateixa per a tots. Per exemple, si mirem l'índex italià, ens suggereix feblesa, però sense trencar de moment suports. Si mirem el Cac 40 o l'Euro Stoxx 50, aquests ens suggereixen una pausa dins de la fase de rebot, però sense les implicacions que podrien recaure fins als mínims de març. Mentre que el Dax ens suggereix que, encara que corregís més, aquí no hauria passat res. Diguem que pot permetre's el luxe de caure una mica més sense que realment passi res. No obstant això, l'Ibex ens diu que està molt feble i que, o bé rebotem ja amb força, o bé ens en anem de cap als mínims de març.

Aquest dijous vam perdre el suport que havia estat frenant les caigudes durant l'últim mes i mig, el dels 6.580 punts, i o molt canvien les coses de manera imminent, o ens en anirem cap als mínims de març, els 5.814 punts. Sense descartar, fins i tot, que es perforin. I en aquest cas, la següent parada són els 5.200-5.250 punts: els mínims de 2002. Durant les últimes setmanes hem comentat en diverses ocasions que no hem sabut enfilar-nos al rebot de les borses. Ho hem fet amb més timidesa, de manera que corríem el risc que, quan els altres, principalment Wall Sreet, fessin petit i merescut descans dins del vertical rebot, a nosaltres ens tocaria pagar els plats trencats, i caure com ningú. Sol passar que el que és més feble és el que més cau quan els mercats en bloc s'endinsen en un nou tram correctiu, i aquests som nosaltres: l'Ibex.