IAG, de cap a buscar la directriu baixista de mitjà termini

Amb un IAG un mai sap què pot passar, és capaç del millor i del pitjor. Des dels mínims de desembre acumula una pujada superior al 30%, però tot i així tot segueix igual. Res no ha canviat realment.

Una directriu baixista és una recta que presenta impecables màxims decreixents i que ha de complir la condició de tenir, almenys, tres punts de tangència o de suport. No ens val només dos punts de toc. Al cap i a la fi, es tracta d'una zona de resistència on el pendent és negatiu i on cada vegada que el preu la toca es produeix una descàrrega de paper. És a dir, l'oferta és superior a la demanda, i per això els preus cauen.

I això és el que tenim ara mateix en IAG, un important rebot que el pot portar en qualsevol moment a atacar la important resistència que té a l'entorn dels 2,10 euros: la recta resistència que uneix tots i cadascun dels successius màxims decreixents des del març de l'any passat. O el que és el mateix, mentre no la superi amb comoditat, no tindrem cap novetat dins la fase correctiva vigent de l'aerolínia malgrat el bon començament d'any.