Encara no saps què és un retrocés temporal? Doncs fes una ullada a Santander!

Acabem de conèixer que l'entitat càntabra va obtenir un benefici atribuït de 3.675 milions d'euros durant el primer semestre del l'any, enfront de les pèrdues rècord de 10.798 milions d'euros registrades un any abans, després d'ajustar el valor de les seves filials al Regne Unit, Estats Units i Polònia.

Un retrocés temporal és un moviment per part del preu on aquest corregeix per comprovar la fortalesa de què és el nou nivell de suport, abans resistència, que s'ha superat recentment a l'alça. De manera que, un cop el preu cau i es demostra que no pot amb el nou suport, aquest sol reestructurar-se de nou a l'alça. En resum, es pot dir que una retirada temporal és un rebot per després caure, mentre que un retrocés temporal consisteix a corregir per després pujar.

I això és el que sembla que tenim en Banc Santander, una recaiguda cap a l'antiga i important zona de resistència, ara suport, que li confereix l'antiga directriu baixista. La recta resistència dinàmica que uneix tots i cada un dels successius màxims decreixents des de principis de 2018 i que passa pràcticament pels mínims de la setmana passada (2,8820). Això no vol dir ni molt menys que des d'aquí s'hagi de dirigir cap als màxims anuals als 3,51 euros. De fet, a la vista de l'oscil·lador de moment setmanal estocàstic encara queda consolidació. No cal que sigui en forma de caigudes importants, només cal desplegar un ampli moviment lateral. És a dir, tot sembla indicar que el valor pot consumir temps durant una temporada abans de reestructurar-se de nou a l'alça.