El Dax presenta una tendència alcista 'de manual'

A la vista del gràfic setmanal de l'índex de la "locomotora europea" podem veure com les últimes caigudes, després del Brexit, el portaven a recolzar per quarta vegada la zona de suport que li confereix la directriu alcista dels últims set anys.

Com acostuma a dir-se, on n'hi ha hagut sempre en queda. I és que el Dax ha estat i segueix sent l'índex que millor s'està comportant de tot Europa en l'última dècada. No cal dir que en alguns moments ha caigut amb força com el que més, però de la mateixa manera aconsegueix recuperar-se abans que ningú. El realment important és que la tendència de fons (o primària) segueix sent impecablement alcista a la vista dels successius mínims i màxims creixents de llarg termini. És més, les caigudes que es van produir el passat mes de febrer així com les de finals de juny (després del "cigne negre" del Brexit) van servir perquè l'índex donés suport a la recta d'acceleració, o directriu alcista, que funciona com a suport d'allò més bé des de 2009. De fet són quatre els suports en els últims set anys.

Però no només això perquè, a més, podem veure com la mitjana mòbil simple de 200 setmanes (al meu entendre molt més fiable que la diària) també està actuant com a suport a l'índex. És cert que tenim petites dilatacions dels preus sobre aquesta mitjana mòbil, però finalment aconsegueix fer reaccionar a l'alça els preus. Per tant i resumint podem dir a dia d'avui que es donen les condicions perquè aquest índex es dirigeixi, de cara als propers mesos i amb les seves lògiques correccions intermèdies, a la zona de resistència que presenta en els màxims històrics de 2015 en els 12.390 punts.

Gràfic setmanal - Dax (comptat)