A Prisa se li ennuega una i altra vegada la part alta (resistència) del canal baixista

Des de començaments del 2014 tenim els títols de Prisa encaixats dins d'un canal baixista de llibre, de manual. Es diria que ha estat dibuixat amb escaire i cartabó.

Una canal baixista és un patró que es caracteritza perquè el preu es desplaça d'aquí a dos rectes paral·leles, però amb pendent negativa. La part superior del canal es denomina zona de resistència i la part inferior, zona de suport. I la condició que ha de complir aquest patró perquè sigui vàlid és la de tenir almenys dos punts de suport a la base del canal i tres a la part alta (resistència), o bé tres a la zona de suport (la base del canal) i dues a la seva part alta. De manera que hem de tenir sempre, com a mínim, cinc punts de tangència al canal.

L'operativa quan el preu està dins del canal es limitarà a obrir llargs (posicions alcistes) a la base i tancar-los a la part alta del canal (resistència). També podem obrir curts (posicions baixistes) a la part alta del canal amb objectiu de caiguda a la base. Haurem d'estar atents a la possible sortida del preu del canal, ja que si aquest acaba trencant la part alta, pot dir-se que la fase correctiva ha arribat al final.

Per tant, el que tenim davant és un canal baixista de manual que dura ja 7 anys. Que es diu aviat. I aquest any la cotització no para de xocar-se una i altra vegada contra la part alta del canal (resistència). Només si fos capaç de batre-ho, començaríem a mirar el valor, a curt termini, amb uns altres ulls. Sobretot si és capaç de superar la resistència que té a l'últim gran màxim decreixent: els màxims anuals als 1,1360 euros.