El 70% dels espanyols no se sent segur amb la "tornada a l'oficina"

Aquesta setmana centenars d'espanyols han tornat a la feina després de les vacances. Es tracta d'un retorn anòmal que permetrà a alguns reincorporar-se després de mesos d'aturada i a uns altres recuperar el seu lloc físic en l'oficina. No obstant això, encara hi ha moltes qüestions pendents de concretar, com ara: Estan les empreses preparades? Què prefereixen els espanyols? Quines conseqüències tindrà tornar a la presencialitat per a aquells que porten mesos teletraballant? El comparador Acierto.com s'encarrega d'analitzar-les i resoldre-les.

Així i en plena negociació de la futura Llei de Treball a Distància, l'entitat compara l'abans i després del teletreball, així com les conseqüències per a empreses i treballadors. I és que el confinament va obligar el 80% de les companyies a adaptar-se a aquesta modalitat laboral.

El canvi ha estat més que significatiu, perquè abans de la pandèmia, Espanya es trobava a la cua d'Europa en teletreball (ocupàvem el novè lloc de la UE i a penes representava el 4,8%). El dubte, no obstant això, radica en quantes empreses continuaran mantenint-ho i per quant de temps.

QUE VOLEN ELS TREBALLADORS?

Quant a les preferències dels treballadors, han anat canviant a mesura que ha anat avançant la pandèmia, segons les dades analitzades. A l'inici de la crisi (a l'abril) fins al 80% dels treballadors afirmava estar satisfet amb el teletreball, i fins al 90% que li agradaria continuar treballant en remot quan acabés el confinament.

El percentatge actualment ha baixat al 56%. No obstant això, aquí s'aprecien grans diferències entre aquells que han hagut de compaginar les seves càrregues familiars amb aquells que no ho han fet. La impossibilitat de desconnectar, la falsa sensació de seguretat provocada per la desescalada i altres problemes també hi han tingut molt a veure.

El que sí que deixen clar les dades és que la productivitat no s'ha vist reduïda, sinó tot el contrari. De fet, fins a 7 de cada 10 treballadors assegura rendir igual o més a casa que a l'oficina. Així mateix, les hores extra s'han disparat entre els treballadors “de base” –un 60%–, i en canvi s'han reduït entre directors i gerents –un 16%.

POR DE TORNAR A LA FEINA

En tot cas, continuem preferint el teletreball. Entre les raons hi trobem l'estalvi en desplaçaments, la millora de la conciliació familiar, l'augment de la flexibilitat… El 40% dels empleats asseguren sentir-se més autònoms i empoderats amb aquesta modalitat. I el seu compromís amb la seva companyia també augmenta.

No obstant això, també trobem un altre motiu per voler quedar-nos a casa: la por. Una por relacionada amb la incapacitat de complir amb les principals pautes per evitar el contagi, no sols en l'oficina, sinó al transport públic, sobretot en hora punta i en grans nuclis urbans com Madrid i Barcelona, on l'aglomeració de persones impedeix el distanciament social. Tal és així que fins al 20% dels qui utilitzaven el transport públic abans de la pandèmia per desplaçar-se, ara es decantaran pel vehicle privat, principalment la bicicleta –l'ús de la qual s'ha multiplicat per set– o el cotxe.

En determinats casos, podríem parlar fins i tot d'ergofòbia (encara que caldria diferenciar entre la por al contagi i la por de tornar al treball). En concret, fins al 70% dels espanyols asseguren no sentir-se segurs amb la nova situació fins que no es disposi d'un vaccí. I més del 45% experimentarà depressió postvacacional.

A això cal afegir-li un altre factor conjuntural més: la por de perdre la feina en temps de pandèmia, sobretot davant la situació econòmica que s'acosta i amb l'atur a màxims històrics. Això ha provocat que, per desgràcia, alguns treballadors hagin anat a la feina amb símptomes, amb les conseqüències que això implica. Sobretot es tracta de persones de nivell socioeconòmic baix.

L'APOSTA PEL TELETREBALL

En aquest context, no són poques la veus que advoquen que el teletreball comenci a formar part de la nostra vida quotidiana i que deixi de ser una qüestió relacionada amb la pandèmia. Segons l'anàlisi d'Acierto.com, 2 de cada 5 companyies ho faran. El quid de la qüestió serà saber com, i si estan preparades.

Cosa que, per descomptat, requerirà una regulació adequada – que s'està negociant–. Una de les parts més importants de l'avantprojecte de llei és precisament que el treball a distància serà voluntari per a la persona treballadora i que requerirà un acord que, en qualsevol cas, serà reversible.

La digitalització, la necessària innovació, una adequada gestió financera i formació també seran fonamentals. De fet cal comentar que durant la pandèmia, i amb l'increment de les incidències online, la contractació d'assegurances contra ciber-riscos va créixer exponencialment (30%). Això crida l'atenció si tenim en compte que aquest mercat és molt incipient.

Aquesta classe de productes solen fer-se càrrec dels danys per atacs, 'hackings' i virus, segrest de dades, i de les despeses de la recuperació de les dades danyades. Així com de la pèrdua d'ingressos per l'avaria de maquinari, les reclamacions de tercers per la pèrdua de dades, etcètera.

En aquest punt no podem oblidar que fins al 60% de les pimes que sofreixen un atac desapareixen i que només el 30% compta amb protocols bàsics de seguretat. Només l'any passat, així mateix, el cost dels 'hackings' al nostre país va tenir un impacte de més de 40 milions d'euros.