- CCOO denuncia aquest dimecres un intent de crear alarma social per evitar la seva aprovació
- Les xifres sobre el cost de la Prestació d'Ingressos Mínims presentades pel sindicat i Hisenda difereixen en almenys 7.000 milions
Hisenda i els sindicats protagonitzen un altre xoc, una cosa que és habitual als últims anys per la negociació de les pujades salarials dels funcionaris. En aquesta ocasió, la topada té a veure amb la sostenibilitat de la renda mínima.
La Comissió d'Ocupació i Seguretat Social del Congrés dels Diputats va debatre aquest dimarts sobre la proposta d'una Prestació d'Ingressos Mínims. Es tracta d'una iniciativa legislativa popular (ILP) que van admetre a tràmit PSOE, Podem, PDeCAT i Compromís, i que el Govern vol limitar. La proposició inicial preveu una prestació d'ingressos mínims de 426 euros per a famílies sense recursos.
Mentre els sindicats majoritaris advoquen per la seva sostenibilitat, el secretari d'Estat de Pressupostos, Alberto Nadal, va parlar de la mesura que "acabaria amb la Hisenda pública i amb la nostra economia". Nadal va citar càlculs de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) que xifren en 15.300 milions d'euros el cost.
Segons les estimacions del Ministeri de Cristóbal Montoro, la despesa en prestacions socials no contributives augmentaria des dels 9.000 milions actuals fins a una forquilla d'entre 20.000 milions i 30.000 milions d'euros. Així, Nadal diu que s'hauria d'elevar l'IRPF en un 20% i en tres punts percentuals tots els trams de l'IVA.
DECLARACIONS "ALARMISTES"
Aquesta anàlisi ha portat a una resposta posterior molt dura per part de CCOO, que s'estima que amb les dades de 2015, el cost hauria estat de 8.409.000, molt per sota dels números que maneja Hisenda. El sindicat assegura que les declaracions del secretari d'Estat van ser "alarmistes" amb "l'objectiu de generar de forma injustificada una situació d'alarma social per intentar evitar l'aprovació de la mesura", afegeix Carlos Bravo, secretari de polítiques públiques i protecció social de CCOO.
L'informe de CCOO sosté que part de les prestacions es recuperarien amb ingressos extra per part de l'IVA, en incentivar el consum. "Aquesta mesura suposaria protegir fins a 1,9 milions d'aturats que actualment no tenen cap prestació i estan en situació de necessitat personal i en la seva unitat familiar", assegura el sindicat. I recorda que el cost actual seria menor que amb aquestes dades de 2015, igual que hauria estat més gran, uns 10.200 milions d'euros, el 2012, en ple epicentre de la crisi.
