L'economista en cap del Banc Central Europeu (BCE) i membre del Comitè Executiu del regulador, Peter Praet, ha alertat aquest dimecres de l'impacte que l'envelliment està tenint en les polítiques econòmiques dels països, sobretot als més endeutats, i ha recomanat prendre mesures per acabar amb aquest problema. En concret, recomana apujar l'edat de jubilació i que la gent gran treballi a temps parcial.
Així ho ha dit l'economista belga durant la conferència inaugural de la Càtedra "La Caixa", que ha comptat amb la presentació del president de Caixabank, Jordi Gual. Segons ha dit Praet, l'envelliment de la població europea representa una pressió a la baixa sobre els tipus d'interès, la qual cosa augmenta la probabilitat que aquests caiguin a zero o fins i tot per sota, i alhora suposa una major amenaça de recessions més llargues amb recuperacions menys vigoroses.
Anima abordar sense por les diferents alternatives que s'estan plantejant per a la reforma de les pensions
Praet ha assenyalat que la probabilitat que els tipus s'apropin a zero pot seguir augmentant i veure exacerbada davant l’imminent jubilació dels 'baby boomers', "que pot afegir més pressió a la baixa sobre els tipus d'interès". Per això creu que "la probabilitat d'arribar a tipus zero és una cosa amb la qual hem d'aprendre a conviure", encara que això no vol dir que no es prenguin mesures.
En aquest sentit l'economista belga ha demanat que s'escometin reformes estructurals que alliberin els bancs centrals de la càrrega dipositada sobre les seves espatlles durant la recent crisi, tot i la dificultat política de portar a terme aquests canvis. En concret, ha desgranat diferents alternatives que s'estan plantejant diferents governs per abordar la reforma de les pensions, incloent-hi la possibilitat d'endarrerir l'edat legal de jubilació i fins i tot impulsar l'ocupació a temps parcial de la gent gran.
"És important emprendre reformes estructurals, moltes d'aquestes parlen d'elements reguladors i no necessàriament de pujades d'impostos", ha explicat el banquer per destacar la importància que els governs aconsegueixin "marge de maniobra" per buscar l'estabilització de l'economia com va fer en el seu moment el BCE amb les seves mesures no convencionals.
Quant a la intervenció del BCE, Peter Praet ha defensat la importància de la gestió de les expectatives dels mercats mitjançant l'orientació de política monetària de la institució, que ha deixat clar que els tipus d'interès podrien baixar fins i tot del seu nivell zero actual si fos necessari, tot i que l'economista ha admès que la baixada del preu del diner "té límits" davant els efectes secundaris que els tipus negatius poden arribar a tenir, principalment entre els bancs. "Si dius que els tipus d'interès només poden pujar, qui compraria bons?, mentre que si dius que els tipus poden baixar més s'evita el parany de liquiditat", ha explicat el belga.
EN CONTRA DE PUJAR L'OBJECTIU D’INFLACIÓ
D'altra banda, l'economista en cap del BCE ha reconegut que la manca d'un actiu comú segur a nivell europeu "és un problema" per a la zona euro, tot i que no ha volgut entrar a valorar la possibilitat dels eurobons. Així mateix, Praet ha defensat la postura del Consell de Govern del BCE contrària a elevar l'objectiu d'estabilitat de preus del banc central, lleugerament inferior al 2% i ha assenyalat que aquesta decisió tindria un cost molt elevat per a la societat.
"Pensem que el 2% d'inflació està bé i no distorsiona l'economia. En el Consell pensem que elevar l'objectiu tindria un gran cost per a la societat", ha conclòs.
