Professor Draghi: estableix quan posarà el BCE fi als estímuls en la seva versió més acadèmica

El president de l'autoritat monetària de la Zona Euro recorda que durant molts anys després de la crisi financera "el rendiment econòmic va ser mediocre en les economies avançades". No obstant això, ara "la recuperació global és ferma i més ampla", afegeix. I gran part d'aquesta millora es deu a la política dissenyada i executada des de Frankfurt durant els últims anys. "El paper de la política monetària en aquesta història de creixement és clara", assegura Draghi durant la seva participació al Fòrum del BCE sobre banca central a Sintra (Portugal).

L'economista assenyala que per entendre la dinàmica de la inflació cal dividir el procés en dues parts. En primer lloc, assenyala l'efecte de la política monetària sobre la demanda agregada. I, posteriorment, a l'impacte de la demanda agregada sobre la inflació. La primera condició, al seu parer, ha funcionat. Tant amb la política de 'diners gratis' com amb la compra massiva de bons (ara, 60.000 milions mensuals). "Hem gaudit de 16 trimestres consecutius de creixement (...). Al voltant de 6,4 milions de llocs de treball s'han creat a l'Eurozona des de l'inici de la recuperació", puntualitza.

Els estímuls del BCE, prossegueix Draghi a la històrica ciutat de Sintra, "han pressionat a la baixa els costos de finançament". Això ha provocat "un fort repunt de la demanda de crèdit al consum", ha contribuït a enfortir la demanda i la caiguda del cost d'endeutament, ha rebaixat la factura per als agents econòmics més palanquejats. Indicis que "la recuperació pot ser cada vegada més sostenible", apunta el màxim responsable de la política monetària de l'Eurozona.

Però cal que s'enforteixi la segona condició perquè el BCE s'aproximi al seu objectiu, que en essència és portar els preus a prop però per sota del 2% a mitjà termini. La taxa d'inflació ha tornat a caure en quant s'han evaporat els efectes de la comparativa interanual que va provocar el petroli a principis d'any sobre aquesta variable. "Perquè el procés de transmissió monetària funcioni, un major creixement i ocupació s'ha de traduir en una major utilització de la capacitat (de l'economia). L'escassetat de factors de producció pressionaran a l'alça els salaris i els preus. I això és el que veiem", argüeix el banquer.

Perquè el procés de transmissió monetària funcioni, el creixement i l'ocupació han de provocar una escassetat de factors que pressionin a l'alça els salaris i els preus

És a dir, apunta a la retirada futura dels estímuls. De fet, esmenta la taxa NAIRU, que fa referència a una taxa d'atur a partir de la qual l'ocupació pressiona a l'alça els salaris i, com a derivada, els preus. "La bretxa de la desocupació i la taxa NAIRU s'està reduint i la Comissió Europea preveu que es tanqui durant els dos pròxims anys", assenyala. Mentrestant, la política monetària és la que tirarà del creixement dels preus amb 1,7 punts percentuals acumulats entre 2016 i 2019, estima el president del BCE.

La transmissió de la creixent demanda en augment de la inflació "ha estat més moderada que al passat". En aquest sentit, creu que hi ha tres factors que l'expliquen. D'una banda, xocs externs temporals als preus, com les dinàmiques del petroli i altres matèries primeres. En segon lloc, culpa de la bretxa de la producció. És a dir, parla de la folgança econòmica, o de com la crisi ha elevat la diferència entre el creixement del PIB i el seu potencial.

En tercer i últim lloc, Draghi assenyala al mercat laboral. El banquer recorda un estudi publicat pel BCE en què estima que el nivell agregat d'atur, treballadors desanimats i ocupacions parcials arriba al 18% de la població activa -una mesura de subocupació coneguda com U6 en l'àmbit acadèmic-. "Els models de la corba de Phillips -relaciona atur amb inflació- semblen tenir més èxit en la predicció de la inflació", argüeix l'economista italià en justificar l'ús d'aquesta variable en la seva explicació. El problema, a més, és que la baixa inflació i el creixement escarit dels salaris es retroalimenten. I això ha passat entre 2014 i 2016 amb un increment del 0,25% de la remuneració dels assalariats.

Malgrat l'anterior, Draghi reitera la seva "confiança en què la política monetària és efectiva i el procés de transmissió funcionarà". Tots els senyals, afegeix, "apunten ara a un enfortiment i l'ampliació de la recuperació de l'Eurozona". Tot i això, "perquè estiguem segurs sobre el retorn de la inflació al nostre objectiu, ens cal la persistència en la nostra política monetària". Finalment, també reclama "prudència". "Mentre que l'economia es recuperi haurem d'ajustar gradualment els nostres paràmetres de la política monetària, a la fi d'assegurar que el nostre estímul acompanyi la recuperació enmig de les incerteses", conclou.