- La directora de l'FMI va reiterar la seva preocupació per la situació futura de la zona euro en relació amb les pràctiques polítiques recents tant del bloc com als EUA
- En casos de necessitat, els membres podrien demanar liquiditat del fons en funció del seu nivell contributiu d’aquest fons en el passat
- La possible afluència d'entitats financeres a Europa després del Brexit precisa d'una revisió de la regulació i els acords de supervisió entre els dos blocs
Christine Lagarde ha tornat a mostrar la seva preocupació sobre el futur de l'Eurozona. La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) tem l'auge de les pràctiques proteccionistes a l'altra banda de l'Atlàntic i l'escalada al poder de partits populistes als governs del Vell Continent. Com a mesura de defensa, la successora de Strauss-Kahn ha proposat aquest dilluns la creació comuna d'un "fons d'emergència" al bloc monetari per protegir els seus integrants en cas de futures recessions econòmiques.
Durant un discurs organitzat per l'Institut Alemany de Recerca Econòmica (DIW) a Berlín, Lagarde va elogiar un "creixement sostingut àmpliament compartit" en la conjuntura global. No obstant això, la directora va recordar l'existència de "vents amenaçadors forts" com "l'augment del populisme i la crida de sirena del proteccionisme", que han de preocupar als dirigents del bloc europeu.
Una situació d'incertesa que podria ser pal·liada a través d'un fons reservat a "emergències", mitjançant contribucions anuals de cada membre de la zona euro, acumulant actius durant cicles expansius que donaran oxigen als governs del futur en el cas de properes recessions. Una eina fiscal que tranquil·litzaria els inversors, va explicar Lagarde.
L'existència de "vents amenaçadors" ha de preocupar els dirigents europeus, segons Lagarde
En previsió d'un nou fre del creixement, la directora francesa va instar les autoritats europees a seguir desenvolupant polítiques que integrin de manera més efectiva els diferents mercats de capitals, enriquint la unió bancària i la integració fiscal, mitjançant un organisme central que intervingui en matèria hisendística.
En cas de necessitat, els estats membre podrien demanar liquiditat del fons, pagant aquests crèdits a través de futures contribucions. D'aquesta manera, les transferències a països han d'estar subjectes al nivell de suport de capital que rebi aquesta 'guardiola' per part dels membres, ha proposat l'econòmica francesa. Aquestes mesures desincentivarien una situació de finançament permanent.
EL BREXIT REQUERIRÀ UNA REVISIÓ DE LA REGULACIÓ FINANCERA
En relació amb la sortida del Regne Unit en tot just un any, Lagarde ha insistit en la necessitat d'una revisió de la regulació i acords de supervisió entre els dos bàndols per manejar una possible afluència d'entitats financeres a Europa després de la efectivitat del Brexit. "Una de les conseqüències del Brexit és que molts serveis financers probablement es traslladin a Europa durant els propers mesos", va dir la directora de l'FMI.
